MANIFEST DE
L’any
1981, l’IEE va venir per primera vegada a aquesta parròquia a celebrar la Festa de la Nit de Sant Joan. Va ploure i
ens haguérem de reparairar al saló parroquial. L’any
següent tornàrem. Fou l’any de la memorable actuació de l’enyorat Ovidi Montllor.
Han
passat 24 anys, i la ruixada avui segurament no es repetirà. I no serà perquè
negres nuvolades no s’encaramullin a sobre del poble
i de l’illa. Però en aquest cas no hi ha haurà pluja. Serà ciment, formigó i molt
d’encrità. Nuvolada negra estesa arreu, que se’n vol
endur cases, tancons, mitjans de vida, records, il·lusions i tot allò que es
pugui encabir en les desmesurades línies marcades (ells diuen que pels tècnics)
per polítics sadolls de models d’un suposat progrés econòmic que causen mals irraparables
en el territori i sucosos beneficis a determinades butxaques.
I
des d’aquí, i en plena festa senyalada, que, per cert ens ha costat 6 euros de
taxes municipals, hem de dir ben fort que tant el Pla Territorial Insular com
les autopistes que ens imposen no signifiquen progrés sinó destrucció, adulteració, profanació
d’una terra i d’un paisatge. Seran la prostitució d’un país estimat. Desgràcia
que patiran les generacions actuals i futures, que pagarem i pagaran ben car,
caríssim.
No
és debades que el passat 5 de juny, dia mundial del medi ambient, en la
publicació dels punts foscos ambientals dels Països Catalans figuràs a lloc destacat el projecte d’autopistes a l’illa
d’Eivissa. En la reflexió global de la diada, i a l’anàlisi que feien els
experts sobre el futur que ens espera a ca nostra abans que acabi el segle XXI,
era assenyalat aquest projecte com una de les grans amenaces que cauen sobre
tots naltros. Unes infrastructures viàries del tot inconvenients per l’enorme
cost i consum de territori que representa per a tan petites distàncies. Ens
volen fer dos grans crivellades al territori eivissenc.
Aquesta
agressió es pot produir ara mateix. No reflexionen ni deixen temps per
reflexionar. Això ens obliga a tots a passar immediatament a l’acció. D’aquí
l’extraordinària importància del necessari èxit de la manifestació del dia 1 de
juliol. Tots i totes hi hem de ser, decidits, amb força i sense perdre la
il·lusió i l’esperança.
En
tots els manifestos que fa l’Institut la Nit de Sant Joan els problemes
mediambientals i identitaris hi són presents. Avui,
malauradament n’hauríem de fer un llistat interminable. No cabrien en aquestes
dos quartilles. En tot, com a mostra, facem-ne unes pinzellades.
Pel que fa a la llengua, enguany n’hem sentit de
grosses, d’animalades. Quan parlen de llengua els qui manen afirmen que cal
defensar les llibertats individuals; literalment diuen que “no es pot defensar
una llengua a base de coartar llibertats individuals”. Ja poden disfressar-se
com vulguin i cantar matinades, ja hi tornam a ser:
s’omplin la boca de llibertat. Deu ser per defensar aquesta llibertat que varen
tancar Som Ràdio i Ràdio Jove? Deu ser per defensar aquesta llibertat que han
retallat escandalosament el pressupost de normalització lingüística? Deu ser
per defensar aquesta llibertat que han suprimit
Quina
llibertat més estranya aquesta que tanca boques i ignora firmes i menysprea la
difusió de
Jordiers i jordieres, eivissencs i eivissenques, si
no posam fre a la irracional expansió urbanística, si
no aturam el consum de territori, la pèrdua de
patrimoni arquitectònic i cultural, la desaparició dels espais rurals,
l’abandonament del camp i les brutals agressions al medi, si continuam el vertiginós canvi demogràfic que patim, si no defensam aferrissadament la nostra identitat, no tendrem futur. Pensa-m’hi tots junts. Hem d’aconseguir
transmetre els valors naturals i culturals a la nostra joventut, tot i els
entrebancs que posen aquells que ja els va bé una societat eivissenca
desgavellada i sense projecte clar de país. El seu és l’especulació, els guanys
immediats, el malbaratament de recursos, les inversions a llocs turístics
emergents, el tot inclòs, el ciment, l’asfalt i el formigó.
Que
Sant Jordi mati la cuca i Sant Joan
cremi els mals averanys. Que la festa no mos la faci malbé ningú, i que el
proper dia 1 de juliol ens trobem una immensa gentada per fer sentir la veu
d’un poble que s’ha tornat massa conformista.
Molts
anys i bons als Joans i Joanes.
A tots, moltes gràcies i fins sempre.
Eivissa,
23 de juny de 2005