EIVISSA CONFIDENCIAL

La fal·làcia de les indemnitzacions que al·lega el Govern del PP per desprotegir indrets emblemàtics del territori de les Illes s’està desmuntant a passes de gegant. Aquest cap de setmana coneixíem que el Tribunal Superior de Balears ha desestimat la indemnització sol·licitada per uns promotors menorquins després d’haver-se anul·lat la urbanització que volien construir. Demanaven 27,3 milions i se’ls ha concedit només 69.000 euros.
Avui, Eivissa Confidencial pot avançar que el Consell Consultiu ha desestimat totes les reclamacions d’indemnització presentades pels propietaris de Ses Feixes contra la decisió del Govern de protegir aquesta zona humida, l’any 2007. La quantia total que demanaven sumava més de 30 milions d’euros (vegeu el quadre, on consten les quantitats demanades per tots els propietaris menys un).
El Consell Consultiu, a més, ja ha desestimat igualment les pretensions de la promotora de Ses Fontanelles (a Palma) que reclamava contra el mateix decret de protecció que s’aplicà a Ses Feixes. Idèntica sort ha corregut la urbanització de Caló d’en Marçal (a Mallorca), prohibida per l’anomenada Llei 4/2008 que també va protegir Benirràs, Cala d’Hort, Punta Pedrera i Roca Llisa. En aquest cas els promotors demanaven prop de 15 milions d’euros i la seua reclamació s’ha rebutjat íntegrament.

Relació d’indemnitzacions denegades als propietaris de Ses Feixes

La persecució de la família Matutes contra Eivissa Confidencial ha tornat a fracassar als jutjats. La nova querella que havia posat Maria Estrella Matutes (Stella) contra aquest blog ha estat desestimada de forma contundent per la jutgessa del cas. La querella inicialment s’havia admès a tràmit però ara aquesta decisió ha estat anul·lada, amb la declaració expressa que el fet que s’hagués tramitat en el seu dia “no perjudica la reputació dels imputats“. En conseqüència, Stella Matutes es quedarà també sense els 100.000€ que pretenia treure d’aquesta maniobra.
Aquest és l’enèsim revés judicial de la família Matutes des que l’any 2006 es varen proposar silenciar aquest blog. Des d’aleshores pràcticament totes les decisions judicials han estat favorables a Eivissa Confidencial, fins al punt que a dia d’avui cap persona de la desena que s’han intentat portar davant el jutge ha hagut de declarar.

Text literal de la decisió del Jutjat d’Instrucció Núm. 1 d’Eivissa

Diuen els seus adversaris que el president Bauzá cada vegada recorda més al seu antecessor Jaume Matas. Moltes són les mesures i actituds conegudes que podrien justificar aquesta comparació. Ara sabem que n’hi ha una altra: l’afició pels pisos de luxe al cas antic de Palma. Pel que sembla, el president del Govern també hi té un pis valorat en més d’un milió d’euros, a mitges amb la seua dona. La història va més enllà: el pis de Bauzá és la segona planta d’un edifici declarat il·legal pel Tribunal Suprem. Curiosament, per això o pel que sigui, ara l’Ajuntament de Palma s’afanya a canviar la normativa urbanística per poder precedir a legalitzar-lo.

Palma intenta legalitzar aquest edifici, on Bauzá té el seu pis de luxe

Sol passar quan un partit arriba al govern: les coses no es poden arreglar tan ràpid com s’havia promès en campanya. És el cas de les Normes Subsidiàries de Santa Eulària, que suposadament estaven al Consell mortes de pena per raons partidistes i tot s’arreglaria quan arribàs el PP. Ara resulta que ni pel fet que el conseller de Territori sigui el regidor que va impulsar les normes urbanístiques des del seu anterior càrrec municipal el procés va més ràpid. En diverses ocasions des del nou equip de govern s’havia apuntat que el tema s’arreglaria molt ràpidament, arribant-se a especificar fins i tot que seria a la primera reunió de la Comissió d’Urbanisme insular. Tot i l’important retard que ha patit la constitució i posada en marxa d’aquest òrgan, no ha estat així. Les Normes de Santa Eulària, de la que en depenen inversions compromeses per aquest mateix any, no s’han aprovat encara ni hi ha notícies de quan es podran aprovar.

Mariano Juan, exregidor d’Urbanisme de Santa Eulària i conseller de Territori

El president del PP de Formentera, José Manuel Alcaraz, guarda silenci sobre el seu possible nomenament com a delegat del Govern a Formentera. El dia 15 d’octubre feia al seu Facebook una encesa defensa d’aquest càrrec. Curiosament, d’ençà que va començar a transcendir que ell mateix podria ser agraciat amb la delegació (remunerada amb un sou de 54.000 euros anuals), han cessat els comentaris respecte a la creació d’aquest òrgan, tant seus com del PP de Formentera, i això que en el ple del Parlament de dimarts, Jaume Ferrer es va despatxar a gust amb dures acusacions contra aquesta maniobra política del gabinet de Bauzá.

L’Ajuntament d’Eivissa ho té molt malament per aconseguir la “Granera d’Or” que va prometre la nova alcaldessa en campanya electoral. De forma recurrent ens arriben comentaris i informacions que indiquen que la ciutat no està més neta després del canvi de govern. Si de cas, està més bruta. Ahir mateix es publicava una fotografia en premsa de l’estat de la cuneta del primer cinturó. Pel que fa als carrers més cèntrics, es poden trobar papers i restes de fems a qualsevol lloc, junt amb les habituals defecacions canines o restes d’orina que tan mala olor fan. A principis d’estiu sembla que es va fer una campanya de neteja intensiva de la qual ja no queda ni el record.

Acumulació de fems a l’entrada de la ciutat d’Eivissa (foto: diariodeibiza.es)

El “comissari polític” que el Govern Balear del PP nomenarà per Formentera ja té nom. Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, el president insular del partit conservador José Manuel Alcaraz serà probablement l’escollit per a aquest alt càrrec de nova creació. Si és confirma la notícia, es faria evident que no hi ha arguments tècnics ni administratius per obrir aquesta delegació del Govern sinó que és una maniobra exclusivament política. S’ha de tenir en compte que Formentera és l’única illa on el PP no governa i que, a més, cap membre destacat del partit no s’ha pogut col·locar fins ara dins el nou executiu balear.
El nomenament del delegat del Govern a Formentera obeeix a una estratègia calculada. Des del PP diuen que era una promesa electoral i sembla que sempre han tengut intenció de “complir-la”. El passat estiu, quan es va designar la delegada territorial d’Educació a Eivissa, ja es va posar de manifest que no tendria competències a Formentera. Han fet falta algunes setmanes per saber-ne el motiu.

El president del PP de Formentera en un acte amb la premsa

Laura Carrascosa ha dimitit. La que va ser candidata a l’alcaldia de Sant Antoni a les últimes eleccions per la coalició PSOE-Pacte ha renunciat a continuar exercint de portaveu de l’oposició. Serà el número 2 de la candidatura, Josep Marí Marge, qui la substitueixi en aquest càrrec. La dimissió de Carrascosa s’esperava des de feia temps pels mals resultats que va obtenir a les eleccions. Sembla que el seu partit la va proclamar candidata amb la condició que si perdia cediria el seu lloc per afavorir la renovació, després que l’agrupació socialista va bloquejar l’opció de Pep Tur, Cires, per encapçalar la candidatura.
La ja ex-portaveu municipal progressista a Sant Antoni havia limitat les seues aparicions públiques i la participació en actes durant els primers mesos de legislatura, alimentant els rumors d’una possible retirada. Carrascosa també ocupa encara un lloc al consell d’administració d’IB3 i de fet sembla que no hi dedica tampoc gaire esforç. Pel que ens conten ni tan sols es desplaça a Mallorca per a les reunions, sinó que s’hi connecta per videoconferència des d’Eivissa durant una part de la reunió sense implicar-s’hi a fons (la qual cosa, diuen, no li impedeix cobrar les dietes d’assistència). En tot cas, després d’aquesta dimissió pareix que mantendrà el càrrec de regidora i el de secretària general del PSOE.

Carrascosa en un acte de campanya, al costat de Xico Tarrés i Pep Tur.

El PP i els carrils bici tenen una relació complicada. Ni sí ni no, ni tot el contrari. El president del Consell va fer campanya vestit de ciclista, però tot d’una després de ser elegit va dir que suprimiria el carril bici de la carretera de Sant Miquel. Un carril, per cert, que aviat s’inaugurarà, perquè s’està acabant de construir sense canvis. Un futur diferent espera al carril bici de la carretera de Sant Joan, que Vicent Serra ha ordenat suprimir. Tot això després que durant aquest estiu digués que estava a favor dels carrils bici quan és possible i factible. Però aquest tampoc sembla el criteri definitiu, perquè en el cas de Sant Joan el projecte ja està fet i té pressupost, i el Consell ha decidit retardar l’inici de les obres de reforma de la carretera un munt de mesos per eliminar el carril. No gaire més clar s’ha mostrat Carraca, l’alcalde de Sant Joan i vicepresident del Consell, que per un costat s’ha mostrat partidari dels vials ciclistes en el seu paper d’alcalde i l’ha suprimit en la seua condició de conseller. Si el PP té les idees clares, no és en aquest tema.

Foto divulgada per Vicent Serra durant la campanya electoral

La notícia del dia és sens dubte l’abandó de les armes de la banda terrorista ETA. Fruit de la casualitat segurament quedarà per a la història que l’últim atemptat etarra va ser precisament el que ha tengut lloc més prop d’Eivissa. Es tracta de l’atemptat de Calvià, que va causar la mort de dues persones fa 2 anys. Precisament aquesta actuació en ple estiu a l’illa de Mallorca va fer témer que Eivissa pogués ser també un objectiu, donada la concentració turística i la projecció internacional de l’illa durant la temporada.
El fet que ETA ho deixi sense haver actuat mai a Eivissa no vol dir que no existeixin connexions de l’illa amb el problema etarra. La política de dispersió de presos ha portat a la presó d’Eivissa alguns dels més coneguts i sanguinaris de la banda, com Iñaki de Juana Chaos. També al d’Eivissa es va donar un dels successos més sonats que s’han produït dins els centres penitenciaris, quan l’etarra Leoncio Calvo va intentar tallar-se les venes i va acabar a Can Misses. Sortosament, aquestes quedaran com les connexions més importants d’ETA amb la nostra illa.

Foto històrica: l’última concentració per un atemptat d’ETA al Consell

En un nou exemple de desconnexió política i periodística, seguim coneixent a través de la premsa de Mallorca les intencions del govern de Bauzá en matèria territorial. Les informacions apunten que el Govern prepara l’anul·lació de les lleis que varen protegir Ses Feixes, Benirràs, Punta Pedrera o Cala d’Hort, la legalització d’urbanitzacions irregulars, o normes per donar facilitats als camps de golf amb urbanització.
Sembla que el PP està actuant a Mallorca molt més descaradament que a Eivissa en aquest tema. De moment Vicent Serra ho fia tot a les reunions que manté amb l’oposició del Consell per arribar a un pacte sobre el territori. Precisament, les qüestions que Bauzà i el seu govern estan impulsant obertament són les patates calentes d’aquesta negociació. Des de totes bandes es dóna per fet que l’aprovació de qualsevol de les mesures anunciades a Mallorca dinamitaria qualsevol possibilitat de pacte a Eivissa.

Vista aèria de la urbanització prevista al costat de la platja de Benirràs

La secció d’Eivissa i Formentera del partit independentista s’havia autodenominat sempre “Esquerra Republicana” o simplement “Esquerra”, encara que la denominació oficial seguia essent la d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta subtilesa no transcendia gaire perquè encara que el partit hagués optat fa temps per utilitzar a tot arreu la sigla “esquerra” i no ERC, tothom seguia fent servir la de tota la vida. De fet, a les passades eleccions l’esport preferit de molts periodistes i adversaris polítics de la coalició PSOE-PACTE era la de referir-se al partit pronunciant el nom amb totes les lletres encara que sonàs forçat.
La novetat en aquestes eleccions és que Esquerra Republicana ja no és de Catalunya, ni utilitza les sigles ERC. Segons consta a la publicació oficial de les candidatures, ara el partit es denomina oficialment “ESQUERRA REPUBLICANA BALEAR-ESQUERRA REPUBLICANA DE LES ILLES BALEARS O ESQUERRA REPUB.DE LES ILLES” i la seua sigla és “ESQUERRA”. La denominació “de Catalunya” sempre havia estat objecte de debat i incomprensió dins i fora del partit. Fins al punt que al seu últim Congrés, celebrat a principis d’aquest mes, varen acordar finalment canviar el nom oficial del partit a les Illes Balears i Pitiüses.

La imatge pública d’Esquerra feia temps que no utilitzava la sigla ERC