EIVISSA CONFIDENCIAL

Els ajuntaments eivissencs segueixen aprovant els seus organigrames i les retribucions dels regidors. Ahir vàrem conèixer les pagues dels polítics de Sant Josep, que tenen molts de números per ser les més baixes entre els quatre municipis grans. Agustinet cobrarà només 51.300 euros, el mateix que va passar a cobrar l’any passat quan es va fer la retallada general de sous a polítics i funcionaris. Això representa un 33% menys que Vicent Marí, alcalde Santa Eulària, que després de pujar-se el sou més d’un 3% tot apunta que seguirà sent el més ben pagat d’Eivissa (més de 68.000€).
De fet, les retribucions del conjunt de l’equip de govern de Santa Eulària (PP) són molt més altes que les de l’únic equip progressista que queda després de les últimes eleccions. Per exemple, la diferència entre tinents d’alcaldia serà de fins a un 39%. Així, l’equip de govern de Vicent Marí cobrarà en total uns 520.000 euros anuals, mentre que el de Sant Josep es quedarà en 316.000. Això suposa quasi un 65% de diferència entre els dos ajuntaments, malgrat que legalment són de la mateixa categoria (corporacions de 21 regidors) i tenen pressupostos relativament semblants.

Vicent Marí durant la presentació d’una conferència recent.

No sabem quan seran les eleccions generals, però és segur que seran les pròximes que se celebraran. Per això tots els partits, més o menys satisfets amb el seu paper a les últimes eleccions, ja comencen a treballar en les seues estratègies. Un dels sectors més actius és el dels partits verds i d’esquerra alternativa, que a nivell d’Estat s’estan organitzant al voltant de la marca EQUO, promoguda per l’ex de Greenpeace Juantxo López de Uralde.
A Eivissa se sap que més d’un partit ambiciona ser el referent d’EQUO, encara que de moment no consta que cap ho hagi aconseguit. Sí que hi participa el partit Iniciativa Verds, fins ara implantat només a Mallorca. Precisament des d’aquest partit, l’exdiputat ecologista eivissenc Josep Ramon Balanzat ha llançat la idea d’intentar unir tots els partits que a Eivissa volen ocupar aquest espai (ESOS, ExC, ENE i/o Compromís, segons ell) per a les eleccions generals, però amb la idea que sigui l’embrió d’una futura refundació de l’espai d’esquerra verda alternativa de l’illa, sigui amb la marca EQUO o una altra.

Avui se celebra el funeral d’un vesí de Sant Rafel mort a causa d’un aparatós accident de trànsit que va tenir lloc aquest diumenge. Tots els indicis apunten que la causa de l’accident va ser l’excés de velocitat i la conducció temerària d’un turista begut. Pel que expliquen els testimonis presencials sembla que un accident semblant només es podia produir en una via ràpida de més d’un carril per sentit. El destí ha volgut que fos precisament el membre d’una família afectada per la construcció de l’autopista (el fill del difunt fins i tot va ser jutjat per aturar les màquines) que hagués de patir un accident així. Des d’aquí, el nostre condol per a la família i amics de Bartomeu Graó (ACS).

Estat en què va quedar el cotxe accidentat a Sant Rafel

Llarga i tempestuosa reunió del PSOE insular ahir per analitzar la desfeta electoral. Els crítics, que en el moment de màxima bonança per al partit varen representar quasi el 40% de l’últim congrés, estan esmolant els ganivets amb la mirada posada al pròxim procés congressual. El fet que Tarrés s’hagi autodescartat per a seguir dirigint el partit sembla que li estalviarà alguna ganivetada, però el conflicte es preveu agut. La primera batalla, sens dubte, es lliurarà amb l’elecció de candidats per a les pròximes eleccions generals, que podrien ser més aviat del que estava previst. Les primàries que es puguin fer seran un aperitiu de la batalla pel control del partit que tendrà lloc poc després de la convocatòria electoral. De moment les persones que aspiren a substituir Tarrés a la direcció del partit (circulen noms com el de Pilar Costa o Pedro Campillo), es mouen amb prudència perquè el procés serà llarg.

Pocs confien que l’informe jurídic sobre l’auditoria de les autopistes sigui l’excusa per iniciar una investigació a fons de totes les irregularitats que s’han denunciat sobre les autopistes. Fa quasi un any, coincidint amb la publicació de l’estudi encarregat pel Govern, el GEN ja va presentar una denúncia més a la Fiscalia Anticorrupció i de moment no ha passat res.
Mentrestant, avui es fa públic que els principals líders de la Plataforma Antiautopistes detinguts fa exactament 5 anys a Can Malalt seran jutjats finalment per haver impedit pacíficament l’ocupació de la finca i l’anul·lació del seu camí d’accés. El procediment, que s’ha allargat especialment, va tractar també la imputació del Capità de la Guardia Civil per presumpte detenció il·legal. Mai millor dit, es jutjaran els bons mentre continua la impunitat.

Els detinguts sortint de la caserna de la Guardia Civil (any 2006)

Amb el PP de nou al Govern i Mabel Cabrer com a flamant portaveu parlamentària del PP, comencen a fer-se presents les lamentacions, queixes i fracassos del govern progressista amb el tema de les autopistes d’Eivissa. Que quatre anys no hagin estat suficients per depurar responsabilitats mentre a Mallorca s’anaven destapant tots els casos de corrupció no ha deixat gaire bon gust de boca a ningú. Ja són diversos els càrrecs progressistes que han sortit a deixar clar que no ha estat perquè ells no ho hagin intentat.
Una altra de les coses que criden l’atenció és el fet que hagi passat tota la legislatura i la terra del camp de golf no s’hagi retirat encara. Pel que sembla aquest tema ha generat des de fa mesos tensions entre el Consell i el Govern i entre PSOE i ExC. En el seu moment també va ser un dels primers xocs entre Xico Tarrés i Albert Prats, quan aquest últim va anunciar que volia denunciar als jutjats l’escàndol i no el varen deixar. Després va ser ExC qui va intentar fer la denúncia però al final també va desistir.

Els protagonistes de la construcció de les autopistes.

Dels tres directors generals del Govern Balear que ha nomenat Bauzà, dos tenen un perfil bastant previsible. Un d’ells havia sonat per càrrecs i llistes dins el PP moltes vegades i l’altre, encara que no sigui militant, havia participat en actes del partit i té vincles professionals amb altres alts càrrecs. Potser la sorpresa ha vengut amb l’elecció de Paz Hernández. El fet que sigui funcionària de l’àrea de Mobilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Vila ha despistat més d’un. Guanyà la seua plaça durant el segon mandat progressista i ha estat durant tots aquests anys un puntal de la gestió municipal de l’exregidor Joan Rubio. Això, juntament amb el fet que no hagués sonat el seu nom abans, ha aixecat més d’una suspicàcia. Uns es pregunten si realment és una persona de perfil conservador, que mereixi un càrrec tan important en un govern del PP. Altres criden l’atenció sobre la gestió manifestament millorable de l’àrea municipal en què treballava, que ha estat una de les més qüestionades pel PP des de l’oposició.

L’informe independent sobre les implicacions penals derivades de la tramitació i execució de les autopistes apunta més coses de les que hi ha escrites. Es parla de diversos presumptes (l’informe no utilitza aquesta paraula) delictes de prevaricació i malversació en l’aprovació i licitació dels projectes. Diu que donar l’autopista de Sant Antoni a una unió d’empreses formada per FCC i Ortiz era “obviamente prevaricadora”, perquè segons sembla presentaven la pitjor oferta des del punt de vista dels interessos econòmics de l’Administració. En el cas de l’autopista de l’aeroport, es puntualitza que les adjuticatàries MAB i Ortiz haurien d’haver estat excloses del contracte per vulnerar les condicions. En ambdós casos, l’informe conclou que se ha enriquecido ilicitamente y dolosamente a unos terceros. El que no diu és qui són aquestos tercers concretament. Val la pena recordar en aquest sentit que Abel Matutes va reconèixer en el seu moment que formava part del consell d’administració de FCC i que tenia una associació empresarial amb MAB. A part, també s’ha de tenir en compte que la seua filla era la consellera de Vies i Obres del Consell d’Eivissa, l’única persona que segons l’informe tenia competències per fer les carreteres encara que les fes el Govern.

Matutes, desafiant, durant una compareixença d’aquells anys

Un dictamen jurídic independent encarregat pel Govern Balear durant la legislatura progressista considera que es varen cometre delictes de prevaricació i malversació en la tramitació i execució de les autopistes d’Eivissa. L’informe té data del 18 de març d’enguany i està fet per un catedràtic de Madrid en base a l’auditoria de les autopistes que va presentar el Govern l’estiu passat. El document de quasi 50 pàgines, al que ha tengut accés Eivissa Confidencial, va ser elaborat en secret i no s’havia donat a conèixer la seua existència ni el seu contingut fins ara. Cal recordar que després d’anunciar els resultats de l’auditoria, que va treure a la llum moltíssimes irregularitats en la construcció de les autopistes, l’exconseller Jaume Carbonero va dir que estudiarien posar els fets en mans de la Fiscalia. Després es va filtrar un informe intern del Govern que deia que no hi havia indicis de delicte i ja mai més no es va tornar a parlar del tema. Precisament avui mateix el GEN ha fet una nota de premsa donant a conèixer l’informe i ha denunciat la inactivitat de la Fiscalia Anticorrupció.

Podeu consultar l’informe sobre les autopistes en aquest enllaç.

Sabeu coses que tenen rellevància i interès públic? Voleu que Eivissa Confidencial les publiqui? Enviau-nos un missatge a contacte@eivissaconfidencial.com amb la informació i fotos, documents o qualsevol altre material. No podem garantir que ho publicarem, però sí que garantim la confidencialitat de tot el que ens faceu arribar. Si teniu comentaris, crítiques o suggeriments sobre la nostra feina, no dubteu tampoc a enviar-nos un correu.
Per altra banda, comunicam a tots els lectors i especialment a les persones al·ludides que poden dirigir-se a nosaltres a través d’aquesta adreça electrònica per exercir els seus drets sobre les informacions i comentaris que apareixen a la pàgina. Recordau també que a partir d’ara podeu rebre les nostres publicacions directament al vostre correu electrònic, al Facebook i al Twitter.

Quatre anys i mig després que un jutge hagués intentat arxivar el Cas Cretu, el fiscal ha aconseguit que es porti el cas a judici. Això ha estat possible per la intervenció de l’Audiència de Palma, que va desautoritzar el criteri del jutge d’Eivissa. En l’escrit d’acusació, la Fiscalia demana penes de presó, multa o inhabilitació per als diferents acusats (entre els quals figura l’exalcalde de Sant Antoni) i que es facin càrrec dels costos de la demolició.
Encara és massa prompte per saber quan serà el judici o quines persones hi aniran a declarar. Una de les qüestions que podria aixecar interès seria una possible declaració (sempre com a testimoni, sense estar acusada de res) de l’alcaldessa de Vila. L’exassessora d’urbanisme del Consell ja va declarar a favor de Vicent Riera en el judici de Cala Nova, i tot apunta que alguna cosa també podria explicar del Cas Cretu.

Imatges interiors de la mansió il·legal de Corona abans de la demolició

Al conjunt del país comença a notar-se un distanciament entre la base social que dóna suport als indignats (i que assisteix a les concentracions) i les acampades o assemblees que fan. Eivissa no és una excepció. A la mateixa pàgina web que tenen els indignats d’Eivissa s’hi pot constatar l’escassa participació a les assemblees i comissions. De fet l’acampada de S’Alamera ha estat bastant residual des dels primers dies i ara pareix que aviat ja s’aixecarà. Una de les decisions que no ha passat inadvertida és la de traslladar la pròxima assemblea del moviment a la platja de Benirràs, diumenge que ve a les 19h. De fet, aquesta reunió anirà precedida d’una jornada d’activitats promoguda per la comissió de “Consciència i Salut” i, previsiblement, culminarà amb la tradicional (i polèmica) festa dels tambors a l’hora de la posta de sol.