EIVISSA CONFIDENCIAL

Potser ara que ExC ha quedat fora de les principals institucions no se’n parlarà gaire més, però el fet és que encara hi ha temes pendents sobre la ruptura entre els grups que inicialment varen fundar la coalició. Com és públic i notori, ExC va poder-se presentar a les eleccions perquè ningú va impugnar les seues candidatures, però això no treu validesa a l’informe jurídic que qualifica de radicalment il·legal i nul·la l’assemblea en què EU i un grup d’independents varen apropiar-se de la marca i els comptes corrents que compartien amb la resta de partits i independents.
Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, la clau perquè ExC pogués presentar-se a les eleccions és que abans de donar-se a conèixer l’informe jurídic, els continuistes varen aconseguir “colar” les magarrufes que havien fet en una escritura notarial, que després varen utilitzar per fer-se valer com a legítims representants del partit al Registre i a les juntes electorals. Ningú no està en condicions de dir què hagués passat si s’haguessin impugnat les llistes d’ExC, però està clar que els que ho podien fer varen optar per deixar que fossin els electors que les posassin al seu lloc.

Després de l’èxit que va tenir la primera convocatòria dels indignats a Eivissa dos dies abans de les eleccions, han començat a sorgir els mateixos problemes que a altres llocs. Com se sap, existeixen en principi dues tendències que es disputen la paternitat de la moguda. D’una banda el sector més liberal (que posa l’èmfasi en les crítiques al sistema polític) i que es relaciona amb la campanya #nolesvotes i el domini tomalaplaza.net. I de l’altra, el sector Democracia Real Ya! que també propunga canvis radicals del sistema econòmic.
A Eivissa la mobilització va sorgir de forma autònoma, imitant sobretot els eslògans de DRY, pero aviat (com ha denunciat un dels primers impulsors locals) varen començar les maniobres per capitalitzar les protestes amb l’obertura d’una secció eivissenca del web tomalaplaza.net. Es dóna la circumstància que entre les persones que controlen el Facebook i el blog de “Ibiza toma la plaza” hi ha l’ex membre de les Joventuts Socialistes (PSOE) Jorge de los Santos i el seu company en una empresa de serveis d’internet.

L’equip de govern de PSOE-EXC al Consell d’Eivissa, actualment en funcions després de la derrota electoral, ha acabat la legislatura en unes pèssimes condicions de convicència i cohesió interna. Pel que s’ha anat sabent, les relacions dels consellers d’ExC (particularment Albert Prats) amb la resta i amb el mateix Xico Tarrés era molt dolenta. Però les males relacions i conflictes personals no sempre han sorgit entre gent de diferents partits. També es donaven entre consellers i alts càrrecs del mateix grup polític. En els últims mesos, pel que sembla, la feina del consell estava ja totalment condicionada per aquestes mal ambient. Per això tothom coincideix a dir que hauria estat completament inviable reeditar l’equip de govern actual durant una legislatura més, amb independència de pactes o resultats electorals.

Tot i que Eivissa pel Canvi ja s’ha fragmentat en 5 o 6 partits diferents i ha patit una autèntica desbandada de gent, encara hi ha marge per a la divisió i les baralles. És sabut que el procés que va portar-los a presentar-se en solitari i l’elecció de candidats no va ser un tràmit fàcil. El dirigent històric d’Esquerra Unida, Miquel Ramon, finalment va guanyar totes les batalles: va forçar la ruptura del pacte amb el PSOE i va imposar-se en l’elecció del cap de llista al Parlament. Desgraciadament per a Ramon, els seus resultats no l’han acompanyat i s’ha quedat sense càrrec amb molts menys vots que Albert Prats. No és d’estranyar que ja hagin sortit veus crítiques cap a la seua candidatura. La continuïtat d’ExC és ara mateix incerta i ja són diverses les persones que comencen a parlar d’una refundació de l’espai a l’esquerra del PSOE ajuntant grups alternatius, ecologistes i nacionalistes que també s’han quedat fora de les institucions.

Els dos candidats d’Eivissa pel Canvi (ExC)

Una de les dades que més amb lupa s’estan analitzant aquests dies són les diferències de vot entre diferents candidats del mateix partit. Al PP, tal i com s’esperava, el més beneficiat és Vicent Serra, que ha aconseguit sumar més vots que tots els candidats municipals del seu partit junts, i més que Pere Palau al Parlament. En canvi, Xico Tarrés ha tret menys vots al Consell que al Parlament i, en ambdós casos, menys que la suma dels candidats municipals de la seua formació política. Potser una de les dades més significatives és que el candidat al Consell de la coalició PSOE-Pacte per Eivissa no només ha tret menys vots que Agustinet sinó també menys que Lurdes Costa. De fet, el càstig electoral rebut per Tarrés al municipi on va iniciar la seua carrera política és el més acusat de tota l’illa (baixa del 52% al 30%, uns 3500 vots), superant contra pronòstic el que ha rebut la seua companya de partit.

Les candidatures de l’Entesa Nacionalista d’Eivissa han estat les que menys vots han obtingut a les eleccions municipals, insulars i autonòmiques d’aquest diumenge. El seu resultat és poc més que testimonial ja que els seus registres estan fins i tot per davall el vot nul i el vot en blanc. Malgrat tot, els candidats d’ENE han valorat positivament el seu paper a les eleccions, tenint en compte que les seues expectatives no eren gaire altes. De fet, tot i que varen ser capaços de presentar llista només a l’Ajuntament d’Eivissa i (amb les mateixes persones) al Consell i al Parlament, el resultat és semblant al que varen treure l’any 1995 presentant-se a tots els municipis. La lectura que fan en entorns nacionalistes és que ENE ha aconseguit recuperar la major part del vot nacionalista que havia perdut en favor d’ERC a les convocatòries electorals més recents. La causa seria fonamentalment el pacte amb el PSOE.

Els candidats d’ENE, moderadament satisfets.

Després de la contundent derrota electoral de diumenge, han sortit algunes tímides veus que es pregunten si el resultat hauria estat diferent en cas de presentar-se junts almenys PSOE-Pacte i ExC. Sembla ser que ExC va quedar a les portes d’obtenir un regidor a Sant Josep i no molt lluny de treure’n 2 a Vila. En cap d’aquests dos casos, la suma de PSOE-Pacte i ExC hauria canviat el resultat. Ni hauria impedit la majoria absoluta del PP a Vila ni l’hauria donada a l’esquerra a Sant Josep.
Pel que fa a Consell i Parlament, la suma sí que hauria privat al PP del 8è diputat, però no del 8è conseller. No obstant, ni una cosa ni l’altra té cap transcendència a l’hora de formar majories de govern. Sembla en tot cas que la derrota de l’esquerra és tan inapel·lable que tothom coincideix a dir que no hi havia res a fer de cap de les maneres.

El conseller elegit fa quatre anys per la coalició PSOE-ExC i candidat d’ExC a les eleccions de diumenge passat elogiava fa un dies a l’exconseller Joan Buades, que també va fracassar en l’intent d’aconseguir representació en solitari després d’haver governat en el pacte d’esquerres. En un dels xats de campanya publicats per diariodeibiza.es. Prats deia que l’exconseller d’Els Verds “em sembla una persona molt intel·ligent i treballadora, amb un ideari amb el qual tinc moltes coincidències” si bé matisava que no compartia la forma com va trencar amb el Pacte Progressista. Durant una part de la nit es va pensar que ExC podria obtenir representació al Consell, però al final Prats va quedar fora i l’escó va ser per a la coalició PSOE-Pacte per Eivissa. El líder d’ExC es qüestiona avui públicament el futur d’aquesta marca després del mal resultat electoral.

Albert Prats retornarà a les aules, com també va fer Joan Buades.

A tots els partits regna un gran desconcert pel fet que el moviment de protesta dels anomenats indignats els hagi robat les portades de la premsa just l’últim dia de campanya electoral. Per suposat tothom intenta aprofitar-se’n d’alguna o altra manera (fins i tot el PP, encara que sembli mentida) i ningú no s’atreveix a fer un pronòstic sobre l’efecte que pugui tenir en els resultats electorals. Ahir per s’Alamera es varen deixar veure membres, candidats i dirigents de la majoria de partits eivissencs (fins i tot d’algun que no es presenta), sembla ser que amb relatiu poc èxit.
La situació més pintoresca és la que s’ha creat entre el màxim dirigent d’un partit de nova creació i una de les persones que està treballant més activament en el moviment a Eivissa. Resulta que aquest últim va ser membre del partit però el va deixar desenganyat i ara veu com els seus ex-companys intenten descaradament capitalitzar.

Tothom coincideix en la importància de les concentracions d’indignats que representen segons alguns les protestes més importants que hi ha hagut mai a Eivissa, almenys des de les manifestacions antiautopistes.

Ca na Palleva, el símbol d’una revolta (enderrocada fa 5 anys)

Almenys en dues ocasions vàrem poder veure a la nostra pantalla com la candidata del PP de Vila, que ahir participava en el xat de Diario de Ibiza, tenia preguntes pendents de respondre relacionades amb el cas de Constantino Larroda i el seu fill, que l’any 2007 varen figurar a les candidatures del partit ultra Democracia Nacional. S’ha de dir que no totes eren crítiques. Una d’elles venia a dir que li pareixia bé, perquè amb el franquisme es vivia millor. Curiosament, Sánchez-Jáuregui no en va respondre cap de les preguntes sobre el tema, que varen desaparèixer de la llista sense contestació. No pensam que sigui una qüestió de temps o espai, ja que el xat amb la candidata de la dreta a l’Ajuntament de Vila va ser un dels més breus que hem seguit.

El PP es despenjà ahir defensant que el partit ultra Democracia Nacional és “un partit legal i democràtic” contraposant-lo a les formacions abertzales Bildu i Sortu (la primera d’elles legalitzada finalment pels tribunals). Són unes declaracions sorprenents tenint en compte que si aquest partit d’extrema dreta és legal segurament és perquè ningú mai no ha demanat la seua il·legalització, tenint en compte que hi hauria bons arguments a favor de fer-ho.
Avui, un portaveu de la formació extremista declara nega que el núm. 11 del PP fos inclòs a les seues llistes contra la seua voluntat. A més, diu que és injust que es critiqui el seu ex-candidat per intentar accedir a un càrrec de govern. DN coincideix amb el PP que ells són “un partit legal i democràtic”. Sembla com si s’haguessin posat d’acord en el discurs.

Concentració d’aquest partit “legal i democràtic”

Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, el PP pretén allargar el túnel de Sant Rafel fins a recuperar el projecte inicial que tenia 1.5 km de longitud. Evidentment al seu programa electoral no hi figura aquesta proposta (com tampoc hi havia la de fer el túnel quan el varen començar) però han fet saber que aquesta és la seua intenció si guanyen les eleccions. Cal recordar que el túnel s’havia de construir en dos fases i va quedar a mitges quan el PP va perdre les eleccions. Des de fa temps, destacats militants del PP defensen que s’acabi la infraestructura, fins al punt d’haver forçat un pronunciament a favor de l’Associació de Vesins poc després de prendre’n el control mitjançant l’afiliació de familiars i membres del partits.

La construcció del túnel de Sant Rafel