EIVISSA CONFIDENCIAL

L’última notícia publicada per Eivissa Confidencial serà la imputació per part de la fiscalia de quatre polítics del PP, inclosa la representant de la família Matutes al Consell, per un escàndol urbanístic. No és cap coincidència. Aquest espai a Internet va néixer fa poc menys de 3 anys amb diversos objectius, un dels quals era la denúncia de la corrupció i l’urbanisme salvatge que destrueix Eivissa. Quan jutges i fiscals agafen la paraula, poca cosa més podem dir. És una prova més que la nostra etapa ha passat.
Aquest anunci es produeix el mateix dia que al Consell Insular es fa l’acte de presa de possessió del nou equip de govern progressista. Tampoc no és casualitat. Nosaltres hem apostat obertament pel canvi polític que avui culmina. Un bon amic ens deia fa poc que els confidencials mai no estan a favor del govern, i nosaltres el que no farem és estar-hi en contra. Són necessàries a partir d’ara noves eines, nous espais de comunicació diferents, més constructius.
Els que durant tot aquest temps hem fet Eivissa Confidencial també necessitam un descans, que de fet seran unes vacances indefinides. Són incomptables les hores dedicades a aquest projecte sense obtenir-ne res a canvi. Tampoc ho preteníem. Avui ens complau especialment poder retirar-nos amb aquesta sensació de missió acomplida.

Durant la seua existència, Eivissa Confidencial ha fet dues aportacions que ens agradaria que no fossin temporals o efímeres. Aquest ha estat sens dubte el mitjà de comunicació en llengua catalana més llegit que mai ha existit a Eivissa. Per això, des d’ara mateix, ens comprometem a publicitar des d’aqui qualsevol iniciativa que pugui omplir el buit que avui deixam. Seguiu atents a aquesta pàgina. Eivissa Confidencial no tanca, només deixa d’actualitzar-se amb notícies.
Aquesta pàgina ha estat també un lloc de trobada imprescindible per a comentar les notícies i discutir o difondre iniciatives. Els quasi 69.000 comentaris pubicats en són la prova. Les milers de persones que ens han llegit durant aquest temps es mereixen poder mantenir un espai semblant. Per això, mentre no hi hagi una alternativa millor, us oferim temporalment un espai obert per al debat. Li direm TRIBUNA OBERTA i s’hi podrà accedir des d’aquí o escrivint http://eivissaconfidencial.com/tribunaoberta/ al vostre navegador. Allí no hi haurà notícies, però esperam que sí totes les ganes de debatre i comentar l’actualitat que fins ara hem vist a Eivissa Confidencial.

Tal i com ja publicàvem fa dos dies, la fiscalia s’ha pres seriosament les denúncies del GEN contra els presumptes responsables d’enriquir-se gràcies a l’aprovació del PTI. Adrián Salazar, encarregat dels delictes contra el medi ambient i l’urbanisme, durà als jutjats a Stella Matutes, José Sala i els germans Botja per haver participat en l’aprovació dels Pla Territorial que contenia mesures molt beneficioses pels seus interessos. Segons sembla aquesta denúncia judicial ja estava presentada quan en els últims dies Matutes es va querellar contra el GEN per haver presentat i difós la informació sobre les irregularitats i haver-les posat en mans de la fiscalia. Més informació, aquí.

Els tres consellers del PP incriminats pel fiscal

Menorca tendrà el conseller de Presidència del Govern de Francesc Antich, que recaurà en l’expresident del Consell de l’illa Albert Moragues. Per la seua banda, Eivissa s’haurà de conformar amb la conselleria d’Interior, com a l’etapa del Pacte de Progrés. Ocuparà el càrrec una persona amb experiència però que els últims anys s’havia mantingut fora de la vida política. Ángeles Leciñena assumirà la conselleria eivissenca després de fracassar tots els intents de convèncer Pilar Costa per a que acceptàs el càrrec. Sembla que també s’hauria estudiat oferir-li a més gent, però que ni la cartera ni les condicions de treball al Govern Balear (que requereixen pràcticament viure a Mallorca), no han motivat les dones progressistes sondejades. Amb la publicació del nou govern, que serà nomenat per Antich avui mateix, segons diuen, Eivissa queda nominalment amb menys pes. S’haurà de veure ara si les forces progressistes que formen el nou Govern entenen que el canvi ha vengut d’Eivissa i actuen en conseqüència a l’hora de governar. Oblidar Eivissa i Formentera és un dels errors que quasi tothom admet que va cometre l’anterior executiu de Francesc Antich.

Llegim avui a la portada de Diario de Ibiza que Sant Josep ha paralitzat un edifici de 70 apartaments per possible vulneració de la llicència. No és la primera portada que té referències a mesures de disciplina urbanística aplicades pel nou consistori progressista del municipi. Pel que sembla el canvi de govern ha animat moltes persones a presentar denúncies que abans no s’haurien molestat a dur a l’Ajuntament. De fet, les diverses ordres de paralització segurament no parteixen de cap campanya específica dels nous responsables municipals sinó que respon a la mera tramitació de les denúncies que es presenten. Tampoc sembla que n’hagin fet cap publicitat especial, sinó que arriben a alguns mitjans de premsa per canals diferents al comunicats de premsa. Sant Josep té un llarg camí fins a posar ordre a les normes urbanístiques i la seua aplicació amb criteris clars. La mateixa notícia parla de noves urbanitzacions que fa poc que el PTI del PP va desbloquejar fa 2 anys i que a aquestes alçades és quan tot just comencen a construir-se. Des de l’Ajuntament no es comprometen a atrurar-les, encara que els acords de govern PSOE+ExC preveu que almenys caldrà intentar-ho a través de la reforma del PTI.

Un dels aspectes polèmics de l’autopista de Sant Antoni és sens dubte la variant de Can Tomàs. Es tracta d’una solució que molta gent no acaba d’entendre, perquè aparentment l’amplada de 4 carrils es podria mantenir al traçat actual sense tombar cases. Aquest disseny de l’obra sense una explicació del tot lògica, com passa amb els soterraments de Sant Jordi o el túnel de Sant Rafel, fa que la rumorologia difongui les explicacions més diverses.
Amb aquesta variant s’ha dit que potser volia facilitar l’accés a un hotel rural que Matutes té a la zona, però hi ha qui ho dubta. Es diu que en tot cas servirà per a urbanitzar a mig termini tots els terrenys que queden entre el nou traçat i l’antic. A la vista del que s’està fent en les darreres setmanes pareix que l’autopista ha de tenir un accés per la variant, que no se sap molt bé a qui donaria servei. A més de l’hotel de Matutes, es parla de la necessitat de donar bona comunicació a la zona on es vol fer el camp de golf, o fins i tot d’alguna altra macroinfrastructura que es voldria ubicar per allí.

Un nou accés a l’autopista a la variant de Can Tomàs

Com cada any per aquesta època, una fundació europea anomenada d’Educació Ambiental reparteix les banderes blaves. Aquestes insígnies suposadament distingeixen les millors platges, encara que darrerament se succeeixen les crítiques al sistema utilitzat per a repartir-les. Pel que sembla les platges fortament urbanitzades (com la d’Es Canar, que enguany també tendrà bandera blava) tenen més opcions de comptar amb la distinció que altres en molt millor estat de conservació. Les exigències de serveis i infrastructures per a tenir bandera blava causen aquesta discriminació. A més, la distinció es dóna també als ports esportius, com si als temps que corren aquestes infrastructures poguessin ser modèliques en termes medi ambientals. Una de les platges que compta amb bandera blava tot i no estar urbanitzada és la de Ses Salines. Aquesta platja s’ha convertit en el centre d’atenció a causa del pla de recuperació dunar que ha plantejat el Ministeri de Medi Ambient. La proposta de tombar tots els xiringuitos il·legals que hi ha posa damunt la taula també, com les banderes blaves, el conflicte entre la conservació del medi i les exigències de l’oferta turística.

Abel Matutes, la família i el grup d’empreses no duen gaire bé la pèrdua de la por reverencial amb la que els eivissencs els havien tractat fins fa poc. Encara que no ho sembli, l’enfrontament de la majoria social d’aquesta illa amb el poder i els interessos de Matutes és una cosa bastant recent. Des dels despatxos i les clavegueres polítiques s’han intentat impedir denúncies i fer callar crítiques, però sense èxit. La querella contra el GEN, mitjançant la qual Matutes pretén fer callar el grup ecologista, és un intent més. Com era d’esperar, el GEN s’ha ratificat en les denúncies i no té cap intenció de retirar-les o demanar disculpes. De fet, pel que ens conten la Fiscalia Anticorrupció s’està prenent amb interès aquestes denúncies contra Matutes i l’alcalde de Sant Antoni per l’aprovació del PTI. El GEN ja ha dit que les ampliarà i el fiscal no es preveu que les arxivi. De fet, fonts judicials donen a les denúncies bones possibilitats d’anar endavant. Si la fiscalia assumeix les denúncies, Matutes no quedarà en gaire bona posició per a continuar denunciant perjudicis a la seua imatge.

En tot el procés de construcció de les autopistes s’han vengut detectant sospitoses diferències de tracte entre expropiats. No ens referim només al fet que Matutes hagi cobrat a preu d’urbà terrenys que no ho són, que ja és prou tracte diferencial. També s’han notat diferències a l’hora de respectar més o menys els béns expropiats, donar facilitats d’accés i de trànsit mentre duren les obres o reconstruir elements expropiats. Potser l’exemple més visual és la reconstrucció (fotografia) de la portalada de la finca de Sant Rafel situada just al costat del túnel. No fa falta dir que aquesta finca és la més beneficiada per la construcció del túnel, ja que una vegada cobert recupera bona part de l’extensió expropiada. També es pot veure que les parets i la barrera d’entrada tenen totes les facilitats per a integrar-se al projecte, que dóna accés directe als propietaris a la nova rotonda de dalt el túnel. No sabem si tot això ho fa la constructora o els propietaris, però el més probable és que ho paguem entre tots.

Obres de reconstrucció de l’accés a una finca privada

La política té aquestes coses. Alguns càrrecs són molt atractius i tothom es baralla per quedar-se’ls i altres no els vol pràcticament ningú. Actualment, quan es parla de la composició del nou Govern de Palma tota la discussió se centra en el conseller o consellera d’Eivissa. No es parla però de la quota de directors generals, que segons diuen seran 60. Pel que sabem la representació de les Pitiüses entre aquests càrrecs de segon nivell sempre ha estat molt per davall el que proporcionalment correspondria. De fet, en els successius governs ni tan sols el conseller eivissenc tenia directors generals de la mateixa procedència. La dedicació dels càrrecs d’aquest tipus, que obliguen a viure a Mallorca, fa que molts no els vulguin a pesar que estan ben pagats (uns 53.000 euros cada any). Amb el Govern que comença a constituir-se avui amb el debat d’investidura pareix que no serà diferent. Pel que sabem algunes persones han desestimat ja ofertes per a formar part del nou executiu, una de les quals podria ser Pilar Costa (si bé molta gent dóna per fet que serà consellera d’Antich), perquè no estan disposades a traslladar-se tota la setmana a Palma. Amb els directors generals, per tant, és previsible que passi el mateix: els eivissencs tornaran a estar infrarepresentats.

Si es confirmen les informacions periodístiques, el líder d’Eivissa pel Canvi, Albert Prats, serà el conseller de Mobilitat i com a tal substituirà la filla d’Abel Matutes en la gestió de les carreteres. Pere Palau i l’equip de govern del PP, que ahir feien la seua última compareixença pública, s’han compromès a fer un traspàs de poders modèlic. Aquest traspàs, se suposa que inclourà una reunió entre el conseller sortint i el conseller entrant, encara que pot ser amb foto o sense. D’aquestes trobades, la més curiosa (per dir alguna cosa) sens dubte serà de la de Prats i Matutes, que no sabem si s’han vist mai cara a cara. L’exdirigent de la Plataforma Antiautopistes i l’encara consellera de Vies i Obres tenen comptes pendents als jutjats pels insults i acusacions que Stella i la seua família han dirigit contra Prats. En principi el membre d’ExC tendrà la resposabilitat de decidir sobre moltes de les qüestions que Stella Matutes deixa damunt la taula, encara que la revisió de les autopistes i els possibles canvis que s’hagin de fer seran competència directa del Govern Balear. La conselleria d’Obres Públiques d’aquest executiu en principi estarà en mans d’un membre del PSOE.

En els dies posteriors a les eleccions, el nou alcalde de Santa Eulària va dir que volia que els membres del seu equip de govern tenguessin un sou digne. Alguns d’ells, provinents del sector privat, probablement li havien demanat bones contrapartides per a anar a la seua llista. Per a poder-ho fer sense problemes, Vicent Marí va optar per consensuar les retribucions dels nous electes amb l’equip de govern progressista de Vila, amb l’argument que es tracta dels dos municipis més grans. D’aquesta manera Marí cobrarà el mateix que Lurdes Costa, i els seus regidors el mateix que els regidors de Vila. Però no se li pot negar al nou alcalde del PP que ho ha sabut vendre bé. Costa va haver de veure titulars de portada amb el seu sou, i una notícia que seguia insistint sobre la seua nòmina el mateix dia que l’Ajuntament de Santa Eulària havia decidit igualar-se amb Vila. Moltes notícies i comentaris, incloses les habituals crítiques, sobre Vila per una decisió compartida (quan no directament inspirada) per Santa Eulària. Aquests últims ho han fet millor: s’han pujat el sou igual però el preu polític, si n’hi ha, el paga Vila i l’esquerra.