EIVISSA CONFIDENCIAL

Ara que vénen les eleccions, el PP està més actiu que mai a la secció d’opinió dels diaris. Durant tota la legislatura, la majoria de cartes han estat crítiques amb la seua política però ara sembla que han posat les piles als militants. Un dels personatges que segueix escrivint (o signant) cartes repetint fil per randa les consignes del PP és el que va tenir un parell de cartes creuades amb Gerard Quintana, a qui va atacar gratuïtament en una carta que parlava de “colonitzadors”.
La carta contenia desqualificacions diverses i l’acusació directa d’haver estat protagonista de fets delictius. Aquesta missiva va anar seguida d’una falsa disculpa i al seu autor li va caure la corresponent querella. La justícia és lenta i no sempre destaca per la seua eficàcia, però finalment han trobat al propagandista i li tocarà respondre dels furibunds atacs de la seua carta. Pel que sabem, el jutge l’ha estat imputat en un delicte de calúmnies i properament haurà de declarar al jutjat.

Quan va donar-se a conèixer que el PGOU de Vila no podia aprovar-se perquè s’havia d’adaptar a un informe vinculant d’Aviació Civil, un dels fets més sorprenents va ser l’actitud del Consell. Pere Palau va oferir-se immediatament a anar a Madrid amb l’alcalde de Vila per tal d’arreglar la qüestió conjuntament. Sorprenent perquè pareixia una bona oportunitat per a carregar contra l’Ajuntament per haver fet les coses malament.
Molta gent va interpretar que aquesta actitud del president del Consell només podia explicar-se per algun interès propi, no necessàriament confessable. Ara sabem que el problema és que el PTI no ha superat el tràmit d’adaptar-se a l’informe preceptiu i vinculant de la institució responsable del tràfic aeri. Diuen que ho salven posant una nota al final, però el fet és que el PTI preveu infrastructures i equipaments que no es poden construir si es fa cas de les prescripcions d’Aviació Civil. És d’hora i falta informació per a fer valoracions, però ahir ja hi havia qui anticipava una possible anul·lació del pla urbanístic del Consell.

No faltava pràcticament ningú. Els pioners dels moviments progressistes, juntament amb els més joves. Antics activistes de la Plataforma i militants dels partits. La presentació de la candidatura progressista de Sant Josep va reunir una gentada ahir a la nit. Prop del mig miler de persones varen assistir a un acte, marcat per l’optimisme i la sensació que hi ha opcions reals de guanyar el municipi per primera vegada.
PSOE i Eivissa pel Canvi varen organitzar un acte en què tots els membres de la candidatura varen ser protagonistes. Cadascú representava alguna cosa: els fitxatges estrella, el jove de Ca na Palleva, els històrics i els representants de tots els racons del municipi. Potser la incorporació més destacable, pel que representa, és la d’una persona que havia estat candidata del CDS al seu moment. Antoni Malalt, protagonista per dret propi en qualsevol acte unitari de l’esquerra, aquesta vegada no va a la llista perquè ocupa el lloc més simbòlic de la candidatura del Consell.

Pere Palau, obligat a donar la cara pel “cas Islasfalto” just un dia abans de la seua presentació com a candidat a la presidència del Consell. Diu que si hagués sabut que hi havia Islasfalto no hauria signat i algunes coses més com que essent una societat anònima no sap qui són els accionistes. Més mentides. Primera: Segons consta al BOIB la unió temporal d’empreses (UTE) estava identificada com “Islasfalto, S.L. y Contratistas Mallorquines Asociados,S.A., UTE”. Amb aquest nom, com podia ignorar que hi havia Islasfalto? Segona: L’empresa dels seus familiars no és una societat anònima sinó una societat limitada. Deixant de banda que mig Eivissa sap qui són els propietaris d’Islasfalto, els amos d’una SL no són anònims, sinó que figuren als registres públics. Si no, la premsa no hauria pogut publicar el nom complet de tots. Finalment, si Palau va signar personalment alguns dels contractes amb el seu nebot, com pot ignorar que hi havia la seua empresa darrera la concessió? És més, diu que la UTE no l’administrava el seu nebot, però de fet els contractes amb el seu nebot (aquells en què Islasfalto hi participa en solitari) són d’unes dues setmanes abans que els de la UTE amb l’empresa mallorquina.

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històrico-Artístic (CIOTUPHA), que presideix Pere Palau, va concedir l’any passat l’autorització necessària per a construir dos xalets a nebots del president. L’organisme del Consell va aprovar en les seues reunions del 18 de gener i 10 d’abril del 2006 l’informe favorable que requereixen totes les llicències per a construir en sòl rústic. En concret, el Consell va donar llum verda a la construcció de dos cases de 324 i 342 m2, respectivament. Les sol·licituds s’havien presentat juntes (concretament el 4 d’agost del 2005) i corresponen als dos nebots que són copropietaris de l’empresa Islasfalto.
Es dóna la circumstància que el mateix òrgan havia denegat en la seua reunió del 24 d’abril del 2003, encara sota presidència de Pilar Costa, l’aprovació dels mateixos projectes. L’aprovació només va ser possible per la modificació de la normativa urbanística que va fer el PP després d’arribar al govern. No consta específicament si Pere Palau va abstenir-se de participar a les reunions que examinaven la legalitat de les llicències dels nebots, com en principi requereix la llei. La signatura del president sí que figura al BOIB que publica els acords de la CIOTUPHA, que és la font consultada per Eivissa Confidencial.

Denunciaven en els últims dies que a Punta Pedrera s’ha començat a treballar en la urbanització que havia estat paralitzada durant anys, i que era inviable amb les lleis aprovades pel Pacte Progressista. Una de les últimes zones verges entre la badia de Sant Antoni i Cala Bassa (vegeu la fotografia aèria recent) sembla que té llum verda per a ser urbanitzada, després que el PP canviàs la normativa urbanística que ho impedia. El pla d’urbanització havia està suspès per la moratòria del Pacte (vegeu zona marca en blau al mapa).
Aquesta és una de dotzenes d’urbanitzacions a la costa que el PP ha desbloquejat. En aquest cas, la previsió era edificar en primera línia de mar, d’acord amb les obsoletes normes urbanístiques de Sant Josep. Segons consta a la documentació del PTI, el projecte vulnera clarament el límit actual del domini públic marítimo-terrestre (DPMT). Només si Costes fa valer les seues competències pot ser possible que la primera línia de mar pugui quedar salvaguardada del ciment i l’asfalt.

Plànol de la moratòria i foto aèria de Punta Pedrera

El PP està tenint un final de legislatura agitat. Pensaven que el camí fins a les eleccions seria més plàcid, una vegada que la crispació social per les autopistes s’ha reduït, i després d’aconseguir retardar els judicis contra els seus alcaldes fins a després de les eleccions. L’escàndol d’Islasfalto, el cas Paco Tur (ambdós amb altes possibilitats d’acabar investigats per la justícia), o la situació de la residència de majors de Can Blai, marquen l’agenda informativa en els dies previs a la presentació de Pere Palau com a candidat del PP. Potser el PP també s’està dedicant a fer balanços i inauguracions, però si és així ningú ho té present.
El nerviosisme del PP davant d’aquest ambient tan negatiu per als seus interessos és evident. El PP intenta reaccionar amenaçant els adversaris progressistes amb la suposada existència de dossiers i futures denúncies que en teoria els afectaran a ells. Fins ara, però, només han tret temes sense cap entitat corresponents a la passada legislatura. El preferit dels seus mitjans de desinformació, momentàniament, algunes factures pendents. Des de l’esquerra estan tranquils, pensant que si arriben a fer aquests ridículs és que van molt desesperats.

Segons informa Eivissa pel Canvi en una nota distribuïda entre tots els simpatitzants, la formació ha decidit emprendre accions legals contra la TEF i Stella Matutes per “greus i falses acusacions, calúmnies i insults”. Albert Prats, candidat de la formació al Consell, va ser entrevistat recentment pel canal local. Poc després, els tertulians d’un dels tendenciosos programes que emeten, varen comentar l’entrevista amb fortes desqualificacions i sense donar-li dret a rèplica. Entre els participants hi va haver la consellera Matutes, que es va atrevir a acusar Prats d’haver-la intentat agredir. Simultàniament, es publicaven missatges enviats per mòbil amb tota classe de calúmnies contra el candidat, que va ser fins i tot qualificat de “terrorista”. ExC ja ha iniciat les accions prèvies contra la TEF per a exercir les accions legals pertinents, i espera una disculpa que segons han anunciat responsables de la cadena s’haurien de produir en el dia d’avui. En cercles del PP, de fet, ja fa temps que han començat a córrer consignes calumnioses diverses contra Albert Prats, que a falta de trajectòria política prèvia se centren en la seua vida personal i professional.

El tarannà de Vicent Serra, almenys comparat amb la resta de membres de l’equip de govern del PP, fa que se li perdonin coses que potser a d’altres no se li perdonarien. No es pot explicar si no que ningú li demani comptes pel majúscul fiasco de la nova residència de majors de Can Blai. Sembla que el mateix conseller es fa l’indignat pel que està passant en una instal·lació pública, vinculada al Consell, que si està gestionada per una empresa privada incompetent i insensible és només perquè Vicent Serra i el PP així ho han decidit.
Els familiars dels majors maltractats estan desplegant en els darrers dies una activitat pública important, fent arribar la denúncia a la premsa, i demanant que es retiri la gestió de la residència a l’empresa que l’ostenta. En canvi, es troben a faltar accions contundents dels responsables polítics de l’oposició. Cert que Albert Prats i Xico Tarrés hi varen fer referència als seus discursos de presentació, però la magnitud del que segueix passant avui encara a Can Blai sens dubte dóna per alguna iniciativa més contundent.

L’escàndol d’Islasfalto no para de créixer. A la sessió plenària del Consell d’ahir es varen destapar dos mentides de gran magnitud sobre el cas. El PP havia assegurat que Pere Palau no havia participat a les reunions de la mesa de contractació i que les obres s’havien adjudicat a l’empresa de la família del president perquè presentava l’oferta més barata. Ara ha quedat clar que les dues coses són radicalment falses. Palau va participar a la reunió que va admetre l’oferta de la seua família i el Consorci va adjudicar alguna obra a Islasfalto havent-n’hi una de més barata.
Un altre dels arguments de defensa del PP (Pere Palau segueix sense donar la cara per a defensar-se) era que les múltiples concessions a l’empresa de la família del president eren normals donada la quantitat d’obres que s’havien fet, i donat que hi ha poques empreses que es presentin. Aquest argument també cau pel seu propi pes, perquè l’empresa que va competir almenys a una part dels concursos que va guanyar Islasfalto es va quedar sense cap obra. Melchor Mascaró, una empresa mallorquina que en un cas oferí una millor oferta, no consta que hagi rebut cap adjudicació del Consorci Emprenen.

Una de les principals línies d’atac del PP a la nova opció PSOE-Eivissa pel Canvi és que no és altra cosa que el Pacte Progressista amb un altre nom. La dreta pensa que vincular la candidatura encapçalada per Xico Tarrés i Albert Prats amb el govern de Pilar Costa pot animar els seus votants, que no guarden un bon record del primer govern progressista. En consonància amb això, davant els continus escàndols que afecten les files del PP, intenten aplicar la política del ventilador parlant de coses de fa 6 o 7 anys (com un viatge a Canadà perfectament documentat i justificat).
El que no admet el PP és que ni una sola de les persones que integren la candidatura del PSOE i Eivissa pel Canvi al Consell va formar part del govern del Pacte. De fet, segons sembla no hi ha ni un sol nom repetit entre les candidatures del 1999 i les del 2007. Hi ha persones amb experiència de govern, com el mateix Xico Tarrés (reelegit alcalde l’any 2003), o amb alguna legislatura de feina a l’oposició, com Marià Torres, Patricia Abascal o Pepa Marí, però nul·la continuïtat amb el primer govern progressista del Consell.

En ocasions el nom de José Sala ha sonat com a successor de Pere Palau. Potser per això, per a evitar que pugui mirar des de la barrera com el president del Consell ha de fer front a l’erosió de la seua imatge política pel cas Islasfalto, Sala va ser ahir l’encarregat de donar la cara per Palau. De fet, no és la primera vegada que l’alcalde de Sant Antoni és l’encarregat de donar la cara en nom de l’equip de govern del Consell en un tema complicat.
Sala és per al PP un d’aquestos alcaldes que fins i tot l’esquerra considera difícil de derrotar. La seua gestió té alguns punts negres importants, però el cert és que hi ha molts arguments que l’oposició no ha arribat a explotar. La mala gestió de les obres de transformació del nucli urbà de Sant Antoni, les seues relliscades amb el tema de les autopistes, o les mentides i promeses incomplertes, són alguns d’ells. Però també hi ha alguns aspectes de la gestió urbanística de Sala, com la participació en l’aprovació del PTI o certes operacions relacionades amb la família, de les quals no se n’ha parlat pràcticament enlloc.