EIVISSA CONFIDENCIAL

Després de molt de temps d’apatia, comencen a aparèixer als mitjans de comunicació més pronunciaments contundents contra el projecte de fer unes grans plataformes a Botafoc. Pròximament també sortirà un extens article signat pel president de l’Institut d’Estudis Eivissens. L’escrit, que podeu llegir fent clic aquí, enumera els avantatges de l’opció Ibiza Nueva i critica la desinformació de la que és víctima el debat sobre el futur del port.
L’IEE, que ha estudiat en profunditat el tema, qüestiona les suposades millores en seguretat del projecte d’Autoritat Portuària. De fet, fa referència a la necessitat d’un informe preceptiu de Capitania Maritima. L’Institut dóna per fet que aquest informe no pot sortir positiu perquè el capità marítim ja ha expressat la seua disconformitat amb l’alternativa de Botafoc per motius de seguretat. La documentació que acredita aquesta posició hauria estat posada en mans de la premsa, però de moment s’ha evitat fer-hi cap referència.

El projecte especulatiu que preveia la construcció d’un hotel-balneari i un camp de golf a Santa Gertrudis no està clar que tiri endavant després de les protestes dels vesins i altres gestions més discretes. L’element més polèmic del projecte, una perforada de més de mig quilòmetre, pareix que de moment no ha estat autoritzada. Això malgrat que el Govern Balear va expressar la seua intenció de fer-ho.
Pel que sabem, a part de les denúncies públiques als mitjans de comunicació, els opositors al projecte varen aconseguir sense fer massa remor el suport de col·lectius de pagesos d’arreu d’Eivissa. Aquest recolzament hauria posat a la defensiva els governs del Consell i el Govern, que incialment veien amb bons ulls el projecte. Fa anys, la mobilització dels vesins de Santa Gertrudis ja va aturar un projecte de Matutes per emportar-se aigua del poble cap als seus hotels.

A Eivissa hi ha moltes notícies que no saps si han d’anar a la secció de successos o de política. Avui n’hi ha una senalla: imputacions per la mansió il·legal de Cretu (amb referències a Cala Nova) i finalització de la fase inicial del judici per Los Parques. També hi ha la nova citació de l’alcalde de Santa Eulària per Ses Torres, i notícies de l’embolic de la Carpinteria Alba. Finalment, un tema que encara no és de tribunals però que té tota la pinta d’acabar-ho essent: les destrosses patrimonials del segon cinturó.

Com ja s’ha encarregat de denunciar el seu principal oponent, Mateos no ha aconseguit cap partida per comprar Ses Feixes. Àixò a pesar de les portades i el rebombori que es va generar quan va fer públic que hi estava treballant. En canvi sí que pareix que hi ha partides que en principi ningú havia demanat explícitament, com les dedicades a ampliar el port i l’aeroport.
Es constata, per tant, que la forta baixada d’inversions provocada per la suspensió del conveni de carreteres no és compensat amb altres inversions. Tot i les demandes que els diners es destinin a altres inversions sostenibles, l’Estat pareix que o inverteix en ciment o no inverteix. Hi ha, de fet una partida innovadora per a invertir al litoral recuperant zones que han patit els efectes del ciment, però aquesta és només de 50 milions en diversos exercicis per a totes les Illes.

A diferència del que va passar al municipi de Sant Josep, el PP està donant la cara amb les expropiacions de l’autopista de Sant Antoni. A Sant Jordi el PP va enviar l’últim de la llista i de la procedència més llunyana possible per a ser testimoni de les expropiacions. Això li va provocar problemes pel desconeixement de la gent i els llocs. I crítiques a l’Ajuntament per no donar la cara, que varen acabar en algun moment de tensió amb els afectats i l’oposició.
A les primeres expropiacions dins Santa Eulària, la situació era diferent. El PP va enviar Vicent Torres, que tothom identifica com el regidor de Puig den Valls. Els que no varen donar la cara varen ser els regidors de l’oposició en aquest municipi, que no n’hi havia cap (a diferència de Sant Jordi) per donar suport als espoliats. Curiosament, tampoc no hi havia ningú del PSOE acompanyat els membres de tots els altres partits i col·lectius que donen suport a la Plataforma. Ja dins el municipi de Sant Antoni, el representant municipal per a les expropiacions a Sant Rafel era Josep Ramon, Pilot, que aguantava esportivament els retrets dels vesins del seu poble.

A pesar que l’ambient ha estat fins ara de menys tensió, el resultat és el mateix que a l’aeroport. Els expropiats no col·laboren amb la seua signatura.

Es repeteix la història una altra vegada. Els problemes comencen amb desavinences internes dins un partit i acaben esquitant el Pacte de Vila. En aquest cas ha estat Esquerra Unida que ha mantingut la fermesa contra el projecte d’ampliació del port a costa de portar els seus regidors a l’equip de govern al límit de la dimissió. En efecte, segons ens expliquen, la reunió en què la coalició d’esquerres va decidir la renúncia de Santi Pizarro als càrrecs de tinent d’alcalde i portaveu va començar amb la dimissió dels dos regidors (ell i Joan Rubio, el coordinador de la formació) damunt la taula. Al final es va arribar a la posició de consens que, per cert, no acaba de reflectir gaire bé algun titular. EU va dir que votaria contra el PGOU si aquest incorporava l’ampliació del port, cosa que en principi no està prevista.
Tal i com alguns temíen, el curs polític ha començat amb crisi dins el Pacte, curiosament el mateix dia que s’iniciaven les expropiacions de l’autopista de Sant Antoni. Aquestes noves discrepàncies posen més en qüestió que mai la possibilitat de reeditar una fórmula electoral unitària per a les eleccions del 2007. El que pareix que no dificulta, de moment, és la governabilitat a l’Ajuntament. No per casualitat, l’alcalde Xico Tarrés en tot moment distingia entre els regidors i els partits a l’hora de parlar de la situació. Una mostra que segueix confiant en Pizarro i Rubio per a governar la ciutat.

L’any passat va ser el primer any que es feia i enguany ja figura entre els destactats per l’organització a nivell nacional al costat de València, Girona, Fraga o Perpinyà. El Correllengua va començar al poble de Rià (Catalunya Nord) a primers de mes i acabarà el 29 d’octubre a Barcelona. A Eivissa arribarà el dissabte 22 d’octubre amb un ampli desplegament festiu i revindicatiu, que portarà la flama de la llengua del Passeig de s’Alamera fins a Sant Rafel. L’organització, a càrrec de la jove Associació Vuit d’Agost, comptarà amb més mitjans i suports que mai per superar l’èxit de participació de l’any passat.

José Sala, alcalde de Sant Antoni i Conseller de Presidència, és un valor a l’alça dins el PP. I no només perquè a més del seu Ajuntament i el Consell ara també parli en nom de l’Ajuntament de Sant Josep (com quan va anunciar la suspensió d’obres i llicències a Sa Caixota). Pel que ens conten, en cercles del PP l’apunten com la persona més ben situada per succeir Pere Palau com a candidat a la presidència del Consell. Alguns fins i tot s’aventuren a dir que aquesta sucessió (més aviat una substitució) hauria de produir-se ja a les properes eleccions, previstes per al maig de 2007.
Sala té un currículum professional destacat però també s’ha hagut d’enfrontar aquesta legislatura a l’herència d’Antoni Marí Tur, que inclou el Cas Cretu i altres escàndols urbanístics encara per resoldre. El seu futur politic sens dubte dependrà molt de com es resolguin aquests escàndols. Tampoc ningú li garanteix un camí de roses cap al lideratge del PP pitiús. Fet i fet, no hi ha hagut a la història d’aquest partit cap successió que no provocàs conflictes interns seriosos.

Fa uns dies llegíem que els propietaris dels pisos que varen caure a Sa Caixota estan estudiant denunciar el promotor per estafa. El cert és que tothom que coneix la zona hauria desaconsellat comprar-se una casa allí llevat que aquesta fos una meravella de l’enginyeria. És de suposar que els propietaris deuen tenir ara evidències que els varen enganyar. Nosaltres no tenim les evidències, però ens expliquen que es diu (i potser no és més que un rumor) que l’estructura del famós edifici Vista Alegre va haver de ser apuntalada fins i tot abans que estigués acabat. Després s’haurien reforçat alguns elements i s’hauria desapuntalat per poder vendre.
L’altra cara (fins fa poc oculta) del tema eren ahir les declaracions de l’alcalde, José Serra, que insistia que l’incident no tendria conseqüències econòmiques per a l’Ajuntament. Segons la versió municipal no els correspon pagar la restauració de voreres i carrers a Sa Caixota perquè encara no han recepcionat les obres d’urbanització. Segurament si ho diuen deu ser així, però no deixa de ser un reconeixement implícit de la il·legalitat en què viu la zona. Si encara no han recepcionat la urbanització, com és que consideren la zona com a urbana, donen llicències i cobren contribució com si ho fos?

No necessàriament ha d’agradar el seu article, i de fet avui rep crítiques. Però un missatge destacable és que també hi ha dins l’Església eivissenca persones amb sensibilitat pel territori. L’autor d’una carta publicada aquest diumenge, no amaga la seua condició de capellà. De fet, no és la primera vegada que arriba un crit contra la política territorial del PP (en aquest cas les autovies) des de la parròquia de Sant Agustí. Per exemple, durant la campanya del GEN que va culminar amb la manifestació del 22 de gener del 1999 va penjar una pancarta de Salvem Cala d’Hort.

Una entrevista dominical al gurú de l’economia balear duia dos perles polítiques. La primera va ser el titular, segons el qual l’economía balear té capacitat per a afrontar les inversions en carreteres. La segona venia exactament a continuació: “Existe un coste de oportunidad, es cierto, porque cuando se dedica un dinero a una cosa no se dedica a otra, es evidente”. Precisament d’això ens diuen que hi ha alguns símptomes ja en aquests moments.
Molts de tècnics, gerents i càrrecs de les institucions governades pel PP diuen a tothom una vegada i una altra que no hi ha sous. Quan els presenten alguna proposta o projecte la resposta és que no hi ha sous més que per a carreteres. El fet és que en dos anys i mig els governs del PP no han començat ni acabat cap projecte seu. Les escoles que s’inauguren avui són encara projectes del Pacte, i la de Sant Jordi no hi ha manera que arribi a fer-se. Tampoc avancen, a pesar de les promeses, el conservatori, les noves escoletes o el Casal de Joves. La causa que aquestes inversions no es facin només pot ser la falta de pressupost o la incompetència.

El Consell d’Europa és una organització internacional que agrupa 46 estats i que té com a primer objectiu la defensa dels drets humans, la democràcia i l’estat de dret. Una de les coses que fa és supervisar el compliment dels tractats internacionals, com la Convenció Europea de Drets Humans. Un d’aquests tractats és la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el compliment de la qual s’acaba d’analitzar en un llarg informe. Les conclusions han estat destacades en major o menor mesura pels mitjans de comunicació del país (vegeu la portada del Diari de Balears) i ha generat reaccions en els sectors més diversos. A les nostres illes el Consell d’Europa demana més educació en català (en concret, immersió lingüística) i el Govern ja ha dit que ignorarà el dictamen.
Tenint en compte les asenades que s’han arribat a dir sobre la relació entre la política lingüística a les escoles i els drets humans (no només per partits anticatalanistes, sinó també per gent tan notoria com Abel Matutes), és una autèntica llàstima que la majoria de mitjans de comunicació eivissencs hagin decidit ignorar totalment la notícia. Per exemple, va sortir durant dos dies seguits a Diario de Mallorca, amb les reaccions de diverses persones i institucions, pero ni una línia a Diario de Ibiza (que és de la mateixa empresa).