EIVISSA CONFIDENCIAL

La Norma 27 del PTI, que delimita les àrees urbanes, ha estat modificada sobre el que preveia el document provisional aprovat l’any passat. L’objectiu és donar cabuda als sòls urbans dins el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera. La nova disposició es refereix a un informe de la Comissió Balear de Medi Ambient (el contingut de la qual creim que no és públic encara) que fixa els criteris segons els quals el PRUG de Ses Salines delimitarà els sòls urbans. Costa de creure que això no tenga res a veure amb les denúncies que va fer el Pacte sobre l’existència d’urbans dins el parc després de l’aprovació inicial del PTI.
El text nou (Norma 27.2.b) diu que també són urbans:
“Els terrenys inclosos en l’àmbit del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera que el Pla Rector d’Usos i Gestió, aplicant els criteris i les condicions que l’acord de la Comissió Balear de Medi Ambient de data 11.03.2005 estableix, delimiti com a sòl urbà en aplicació de l’assenyalat en la Disposició transitòria 1 de la Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de ses Salines d’Eivissa i Formentera i en l’article 55 del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals; quedarà fins a llavors suspesa la classificació dels sòls urbans definits pels instruments de planejament general vigent l’ambit dels quals es recull en la documentació gràfica del PTI.”

Nota: l’article 55 del PORN de Ses Salines (BOIB de 4 de juliol del 2002) regula la “Divulgació cívica i escolar”

El Butlletí Oficial de les Illes Balears publica avui l’acord d’aprovació definitiva del Pla Territorial Insular. Per tant, d’acord amb la Norma 4.1, la totalitat de les seues disposicions entrarà en vigor demà, dia 1 d’abril.

La vinyeta d’en Franky, fa uns dies (www.diariodeibiza.es)

Fa un parell de setmanes el Conseller de Patrimoni, Joan Marí Tur, va aconseguir un altre gran titular anunciant que la Torre de sa Sal Rossa seria un centre d’interpretació de les torres de defensa. Però aquesta torre encara és propietat de Matutes i Fenaroli, així com els terrenys allà on es troba, perquè la famosa cessió/donació no s’ha consumat. I el Consell ja ha encarregat projecte de restauració a costa dels ciutadans, tot i que la llei diu que són els propietaris els qui han de mantenir els béns protegits en bon estat.
També és significatiu el fet que els diaris tornassin a referir-se als “terrenys cedits al Consell” quan tothom sap que és massa aviat per dir-ho. De fet avui es compleix el termini per arreglar amistosament el tema del 50% restant, que Fenaroli encara no ha acceptat cedir. Si no s’ha arribat a un acord l’empresa propietària dels terrenys s’haurà de dissoldre, i el resultat és difícil de predir. Una de les opcions és que les finques acabin subhastades.

Repassant els currículums dels consellers del PP es troben algunes curiositats. Per exemple, que José Torres (conseller d’Urbanisme i Turisme) compta entre els seus mèrits l’haver estat “Vicepresident 1r de la Federació de Karate de les Illes Balears”. D’altra banda, Vicent Serra, aquell que es considera generalment com el més qualificat per la feina que fa és l’únic que té el currículum en blanc.
Però l’autèntica perla és sens dubte al currículum de Stella Matutes. Resulta que entre els destacats de la seua formació acadèmica hi inclou un seminari de formació complementària sobre ús d’informació privilegiada (insider trading) impartit per la Universidad Pontificia Comillas (coneguda també com ICADE, que és més neutre). Segurament hi haurà qui trobarà que s’escau bastant amb la persona que està constantment al centre de la polèmica per la confusió entre els interessos empresarials de la seua família i la gestió del Consell.

Conten que fins i tot membres del PP reconeixen que les expectatives dipositades en el conseller José Miguel Mayans (responsable d’Agricultura i Medi Ambient) no s’estan complint. Al seu moment es deia que era l’esperança blanca d’un equip de govern del Consell marcat per la falta d’experiència. Aquestes expectatives defraudades haurien fet que quan es triaven consellers no electes es rumorejàs que en nomenarien un nou d’Agricultura perquè l’àrea no estava funcionant bé.
Pel que fa a Medi Ambient, pareix que la conselleria ha anat vivint de rendes. És a dir, fent funcionar els projectes preparats pel Pacte la passada legislatura. Aquests projectes són bàsicament l’adequació de l’abocador (projecte que el PP va rebutjar en el seu moment i que ara ja està donant resultats), el Pla d’Emergència (adjudicat pel Pacte abans de deixar el govern, però presentat recentment pel PP com a cosa pròpia) i la restauració d’una pedrera de prop de Cala Tarida.

El projecte de restauració de la pedrera és també un bon exemple del bloqueig que exercien els ajuntaments del PP sobre els projectes del Pacte. Aquest en concret tenia ja l’aprovació del Govern Balear durant l’etapa progressista, però es va paralitzar perquè l’Ajuntament de Sant Josep no va arribar a donar la llicència. Quan “els seus” tornaren a manar, pareix deixaren de trobar-li pegues i el projecte està en marxa.

No sabem si els periodistes, els informadors dels periodistes o els redactors del PTI (la qual cosa ja és greu). En tot cas, l’urbanisme és una disciplina complexa, i advertim que nosaltres no sóm ningú per donar lliçons sobre res. Però tanmateix ens atrevim a publicar el que segueix, motivats per la confusió que s’ha generat aquests darrers dies amb la fixació de les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) a la norma territorial aprovada pel Consell. Bons exemples de la confusió són la notícia de dissabte a Última Hora sobre Ses Feixes (segons la qual el carà cter inundable en condiciona la urbanització) i els comentaris de Diario de Ibiza sobre els riscos naturals en sòl urbà .
Així doncs que és Es Prat de Vila si ja no és APR d’inundacions? Bona pregunta. Potser que ho expliquin els redactors del PTI o qui ha interpretat el seu treball per a Última Hora. Algú en definitiva s’ha inventat una categoria nova (la zona de risc que no és APR) suposam per permetre o fer veure que es permet urbanitzar la zona humida. I per què “El riesgo se detiene en el suelo urbano”? Aquesta és també bona, i la resposta seria òbvia si no fos perquè la primera versió del PTI estava mal feta i l’han hagut de canviar. En concret, les APR s’acaben (o s’haurien d’acabar) allà on comença el sòl urbà perquè es tracta d’una categoria de sòl rústic, segons les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT).

En una mostra de zel sense precedents, la Guardia Civil va multar ahir diumenge diversos participants a la marxa lenta de la Plataforma Antiautopistes, entre ells un dels seus portaveus. Segons pareix, el cos militar de polícia va fer un desplegament considerable, supervisat personalment per un dels seus màxims comandaments. Algunes persones asseguren que l’actuació de la Guardia Civil pretenia intimidar els participants, més que no assegurar la celebració de la protesta sense problemes.
D’altra banda, seguint amb la tònica habitual , el PSOE no va estar present oficialment a la marxa reivindicativa. De fet hi va haver qui es va queixar, irònicament, que els socialistes havien enviat la Guàrdia Civil en comptes d’una representació oficial. Cal recordar que les forces policials depenen de la Delegació del Govern, en mans del PSOE des que aquest partit mana a Madrid.

Foto de la caravana (Indígenes)

L’aprovació per part del Consell d’Eivissa del Pla Territorial Insular (PTI) comporta, entre d’altres coses, l’entrada en vigor de la reforma de Llei d’Espais Naturals aprovada a finals del 2003. Aqueixa reforma fa que a les Àrees Naturals d’Especial Interès d’Eivissa i Formentera siga possible fer-hi cases, a diferència del que passa a Mallorca i Menorca.
Per accentuar el contrast entre la política del PP a Mallorca i a les Pitiüses (allà no s’ha tornat endarrera la inedificabilitat de les àrees naturals decretada a l’anterior legislatura), només un parell de dies abans d’aprovar-se el PTI, el Govern Balear va iniciar la tramitació del PORN de la Serra de Tramuntana. Segons explicava Diari de Balears, aquest instrument d’ordenació protegeix cautelarment una zona de 62.623 hectàrees (el Pacte pretenia preservar-ne 85.000 però pareix que no ho va arribar a fer) que s’afegiran a les 13.981 que ja estan protegides a Balears.

Zona protegida de la Serra de Tramuntana (Mallorca)

Enllaç d’interés: Pla Territorial de Mallorca.

El Conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló (ERC), es felicitava en un article publicat dissabte per l’acord amb el Govern de Jaume Matas sobre TV3. Es tracta del pacte que, com ja vàrem informar, sacrifica el Canal 33 (finalment només a part de Mallorca) i les emissions del Barça. L’article, publicat al diari Avui, diu que l’acord amb IB3 representa “un avenç democràtic”, i es refereix també al Canal Euroregió assegurant que suposa “l’enfortiment de la llengua”.

Segons publica l’edició d’aquest dissabte del diari AVUI, el Grup Matutes ha esdevingut el primer accionista del majorista alemany TUI. D’acord amb la informació difosa pel diari, aquest seria el resultat de la venda d’un paquet d’accions de TUI per part del grup mallorquí RIU. RIU, Matutes i la CAM varen participar fa uns mesos en una operació que els va portar a formar part del nucli dur de l’operador turístic. Abel Matutes forma part des d’aleshores de la direcció de TUI.
La notícia, ratificada per altres diaris nacionals i internacionals, no acaba d’encaixar amb les dades conegudes fins ara sobre l’estructura de propietat de TUI. Segons les dades fetes públiques en el seu moment, Matutes es va fer amb un 2,9% de l’empresa, i no el 8,1% que ara se li atribueix. Tampoc consta que hagin adquirit accions fins a sobrepassar el 5%, cosa que la llei alemanya obliga a fer públic.

L’opinió d’EL MUNDO sobre la informació segons la qual els ciutadans de Balears som els que més pagam i els que menys rebem:

Un clamoroso escándalo
“La visualización del cuadro que refleja porcentualmente las balanzas fiscales de las autonomías -con la excepción del País Vasco y Navarra: casos, sencillamente, escandalosos que perjudican al resto- no nos dice nada que no supiéramos, pero nos permite establecer algunas observaciones interesantes. En primer lugar, que Baleares es la primera contribuyente per cápita de toda España con nada menos un 42,1% por encima de la media nacional. En segundo lugar, que somos la autonomía que, con diferencia, recibe menos, un 14% menos que la media. En tercer lugar, que la autonomía que más protesta -Cataluña- está bastante alejada, tanto de Baleares como de Madrid: aporta un 17% menos que nosotros y un 16% menos que los madrileños. Cuarto, que buena parte de nuestro esfuerzo fiscal se va a las autonomías socialistas: Castilla-La Mancha, Andalucía y Extremadura, no a «Madrid». Quinto, que Canarias, gracias a sus ventajas fiscales aporta casi un 100% menos per cápita que Baleares. Y, sexto y como consecuencia de todo ello, que hay que corregir con urgencia este injusto e intolerable estado de cosas que el Gobierno de ZP ha agravado más aún al expoliarnos inversiones del Estado.”

Llevat que no és cert que la situació hagi empitjorat significativament des que governa el PSOE (ja erem “expoliats” amb Jaume Matas de ministre), l’anàlisi és prou realista. No es pot deixar de veure sinó com una ironia que l’anti-socialisme de El Mundo els porti a posicions equiparables al nacionalisme.

La pàgina web de la Plataforma Antiautopistes d’Eivissa ha estat actualitzada aquests dies. Els seus responsables han aprofitat per incloure-hi la convocatòria per aquest diumenge de Pasqua i informació d’especial rellevància per als propietaris afectats.