EIVISSA CONFIDENCIAL

Segons ha sabut Eivissa Confidencial, el Secretari General del PSOE a les Pitiüses, Roque López Morcillo, estudia deixar les seues responsabilitats a l’Ajuntament de Vila. L’actual regidor de Promoció Esportiva i Comercial deixaria el seu lloc per tal de dedicar-se plenament a la tasca de dirigir el partit socialista. En el seu lloc entraria el número 12 de la llista José Antonio Escobar o bé Carlos Rubio, el 14 (tots dos considerats propers al mateix Roque López). Tothom dóna per fet que no hi ha cap possibilitat que Joan “Murenu”, que ocupa el lloc 13 de la llista, acceptàs formar part de l’equip de govern en cas aquests moments.
El màxim dirigent del PSOE va distanciar-se de la resta de l’equip de govern en disputar el càrrec a l’oficialista Pedro Campillo (mà dreta de l’alcalde Xico Tarrés) al darrer congrés local. Darrerament s’havia especulat que López era un dels màxims interessats en la dimissió de Leopold Llombart, precisament perquè l’hagués subtituït un regidor de la seua confiança. Si més no, a ningú va passar per alt el fet que fos l’únic membre de l’equip de govern de Vila que no va defensar l’ex-membre d’ENE.

Sorpresos inicialment pel to de la notícia que va publicar Diario de Ibiza sobre l’Assemblea de l’IEE, hem pogut corroborar que la crònica és essencialment fidedigna. Més d’una persona que per raons diverses no hi va poder assitir no donava crèdit dissabte al que es deia en premsa, especialment per la imatge desoladora que es va transmetre de la institució. No obstant, pareix que no va agafar a tothom de nou. De fet, ens asseguren que algun soci destacat va decidir no anar a la reunió preveient el que va acabar passant.

L’Institu d’Estudis Eivissencs és una entitat fundada fa més de 50 anys i compta amb més de 500 socis. Durant tota la seua història ha estat el punt de referència principal de la cultura eivissenca.

La segona al·legació del GEN al PGOU denuncia més il·legalitats en l’ordenació prevista a ses Feixes des Prat de Vila. En concret, es diu que el sector no compleix els requisits exigits per la llei i els tribunals per ser declarat sòl urbà. Algún mitjà ha preferit donar més importància a la foto que reproduim a continuació, però el cert és que l’al·legació és una nova càrrega de profunditat contra la viabilitat jurídica del PGOU. Destaquen també les referències a l’Avanç de PGOU aprovat el 2003. Per llegir l’al·legació sencera, faceu click aquí.

Vista de Dalt Vila que quedaria anul·lada amb la urbanització de ses Feixes

Nova graella de l’emissora lliure Ràdio UC

Vist el rebombori que s’està produint a nivell estatal amb els canvis del sistema autonòmic, crida l’atenció la nul·la atenció que rep la reforma del nostre Estatut a la premsa local. Les iniciatives impulsades principalment des de Catalunya i el País Basc s’han mimetitzat per d’altres governs autonòmics, entre ells el de Jaume Matas. Però és inqüestionable que aquí el procés, que lidera un “comitè de savis”, no se’l pren ningú seriosament, almenys de moment.
Potser una explicació d’aquesta falta d’interès és la falta de base social del projecte balear, encara que és precisament a l’Estatut on s’articulen les relacions de poder entre les illes. En aquest sentit, la reforma del text legal podria ser una oportunitat per posar damunt la taula les disfuncions i els greuges de la relació de les Pitiüses amb Mallorca. Per això mateix el fet que ningú en parli és bastant incomprensible.

Aquests dies el comitè d’assessors ha parlat del règim de llengües oficials, un tema que també pareixia que interessava a la gent. Ara que ja torna a governar el PP, però, pareix que només a El Mundo i algun diari mallorquí en parlen.

És evident que les previsions de les que es va fer ressò Eivissa Confidencial s’acabaren confirmant amb el nomenament de Vicente Juan Segura com a nou bisbe d’Eivissa. A Catalunya s’ha seguit amb interès aquest nomenament perquè, segons diu Tribuna Catalana,”es converteix en un altre perill per al futur de l’Església catalana, ja que tradicionalment la diòcesi d’Eivissa és un trampolí” (s’ha de recordar que els dos anteriors bisbes han acabat dirigint diòcesis catalanes). La publicació electrònica es queixa que de nou “les consultes han estat una farsa i s’ha imposat el tràfic d’influències. De res han servit les opinions dels capellans de l’illa i dels fidels, ni els lligams pastorals entre Catalunya i les Illes Balears.”
Per Tribuna Catalana el candidat triat, funcionari diplomàtic del Vaticà, ha estat una de les peces clau de totes les decisions adoptades pel Vaticà els darrers anys per capgirar el tarannà de l’Església catalana, tot imposant les tesis més conservadores i espanyolistes. Home tèrbol, mai no ha dissimulat les seves profundes conviccions anticatalanes i antivalencianistes. S’atribueix directament a les seves maquinacions una influència decisiva en qüestions rellevants, com ara el nomenament de Josep Sáiz Meneses com a bisbe auxiliar de Barcelona o de Romà Casanova com a bisbe de Vic. De fet, el recent nomenat bisbe d’Eivissa no s’amagava dels seus tripijocs i presumia públicament de ser l’artífex d’aquests nomenaments.

Vicente Juan Segura

Això és el que devien pensar aquest dimecres alguns dels responsables de la política turística mentre guardaven el minut de silenci per les vícitimes del tsunami durant la inauguració de la Fira Internacional de Turisme (FITUR). No hauria d’estranyar a ningú, d’altra banda, si bé és obvi que no és políticament correcte comentar-ho públicament. La desgràcia del sud-est asiàtic, en definitiva, no és exactament una desgràcia per al sector hoteler de les nostres illes i ningú mínimament implicat ho ha passat per alt.
En darrera instància, és un fet que les nostres bones èpoques turístiques han coincidit amb desgràcies que han afectat altres destinacions. Es podria parlar de les guerres de Bòsnia i Croàcia, de les onades d’atemptas terroristes a l’Egipte i Turquia, dels huracans al Carib, etc. La pregunta que alguns ja es fan és, tornaran els suecs (els turistes més afectats per la catàstrofe) a estiuejar a les nostres illes? O millor, s’incrementaran els esforços promocionals als països nòrdics?

Nosaltres tampoc volem autopistes?

Nota: Això no és cap muntatge fotogràfic. És una pàgina de la revista Cool & Hot Eivissa.

En cercles polítics de Santa Eulària a pocs se’ls escapa que l’escàndol per la reclassificació d’uns terrenys del tinent d’alcalde pot afectar significativament el seu futur. Vicent Riera, que és el responsable d’urbanisme, no ha dissimulat massa mai les seues ambicions successòries, encara que és evident que no és l’home de consens per substituir l’alcalde en un futur. Hi ha qui sospita fins i tot que algun dels seus rivals dins el PP hauria pogut contribuir a alimentar l’escàndol a nivell mediàtic, si bé no n’hi ha cap evidència concreta.
I mentrestant, l’oposició desapareguda
Des que Diario de Ibiza va publicar l’exclusiva dissabte passat, no hi ha hagut pronunciaments significatius de cap portaveu de l’oposició en quatre dies. Alguna declaració contundent és amb tota probabilitat el que s’hagués necessitat per posar en marxa un cicle mediàtic i traslladar l’escàndol al conjunt de mitjans de comunicació. El mateix es podria dir dels col·lectius ecologistes i proteccionistes, que pel que sembla de moment tampoc no han dit res.

Que l’abocament de residus de tot tipus és la forma preferida d’alguns propietaris de ses Feixes per adquirir drets urbanístics no és nou. En darrera instància, l’argument més utilitzat en contra de la protecció de la zona humida és que en realitat està totalment degradada i és un niu de brutor. Però no deixa de ser sorprenent la impunitat amb què alguns segueixen fent abocaments incontrolats. De fet, no se sap de ningú que hagi estat mai sancionat per una pràctica com aquesta.
La fotografia que il·lustra aquesta nota ens asseguren que és d’una feixa propietat de la família d’un molt alt i honorable càrrec polític del PP. Com que no ho hem pogut comprovar directament, ens estalviarem citar cap nom. En tot cas, la denúncia queda publicada.

El GEN denuncia il·legalitats al PGOU
D’altra banda, el grup ecologista GEN va fer pública ahir la seua primera al·legació contra el PGOU de Vila, en la qual denuncia la il·legalitat de la urbanització de ses Feixes, per ser una àrea inundable, declarada BIC i amb notable valor ecològic. Podeu consultar el text sencer fent click aquí.

La Conselleria d’Obres Públiques ha posat a exposició pública per un termini d’un mes l’estudi de viabilitat econòmico-financera de la concessió de l’autovia Vila-Sant Antoni. Aquest és un tràmit que ja es va fer amb l’autovia de l’aeroport i que forma part del procés per utilitzar la fórmula del peatge ocult en el finançament de l’obra.

És disponible a la pàgina web de l’Ajuntament de Santa Eulària la documentació i la cartografia de l’Avanç de les Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament del municipi (equivalent a un PGOU), que es troba en exposició pública fins el dia 18 de febrer. Val a dir que només hi ha una versió de la documentació a la web municipal. Per curiosistat (i sense ànim de fer comparacions) direm que està íntegrament en català.