Ara s’entén perquè Abel Matutes ha fet tanta feina per impulsar la reforma de la Llei de Costes, segons la seua pròpia versió. Com no podia ser d’altra manera, ell és un dels beneficiats per la privatització de les salines que preveu el projecte, segons varen denunciar ahir els ecologistes eivissencs. Resulta que les empreses de Matutes eren propietàries de 7 de les 18 salines de Cadis (ara públiques) i dels estanys de sa Sal Rossa d’Eivissa.
En el cas dels estanys de sa Sal Rossa, inclosos al domini públic per la vigent llei de costes, Matutes havia començat a construir-hi una urbanització (al final de platja den Bossa) que va ser avortada per la protecció de ses Salines. Així i tot, el fundador del PP encara no ha renunciat a projectes en aquella zona, com el d’un hotel o el mateix camp de golf. Precisament, i no pareix casualitat, el nou règim que preveu l’esborrany de llei de costes per a les salines (servitud de protecció) permet construir-hi “instal·lacions esportives descobertes”.
Els estanys de sa Sal Rossa (rodejats per línies vermelles al mapa) són de domini públic actualment.
Loading ...
Correu rebut d’Amics de la Terra:
Volem informar-vos que aquest dissabte 28 a Platja den Bossa, Amics de la Terra i el GEN-GOB han convocat una acció per defensar la nostra costa dels canvis de llei que el govern central està realitzant a la LLEI DE COSTES, una llei que ens ha ajudat a protegir la nostra costa dels interessos privats i l’especulació.
L’acció consisteix en una PERFORMANCE amb l’ajuda de voluntaris i voluntàries de les 2 associacions i us convidam a donar suport, amb la vostra presència i/o participació.
LLOC DE TROBADA: Parquing del hotel Palladium Palace- Ibiza Resort (l’antic Club MED)-PLATJA DEN BOSSA
HORA: 10h
L’ACCIÓ: comença a les 11h
DURADA DE L’ACCIÓ: 1h
Tots contra una LLei feta a la mida den Matutes !!!
Jo no entenc com pot ser tan ase de posar-se sa medalla d’una llei a mida. Si no ho hagués dit, només tendríem la sospita
Igual estoy soñando, pero sería fantástico que los de su partido le pusieran en su sitio este domingo. A ver si hay suerte
a ver si es verdad, pero la cosa se ve que está muy igualada…
Si no tigués res a guanyar no hi estaria. Sempre mirant per l’interés particular, aquest senyor sempre disposat a posar el “seu” partit a servir als interessos de les seves empreses.
Mi enhorabuena al GEN, Amiscs de la Terra y al IEEs por su labor y su denuncia.
Algunos pensábamos que estaban en “modo ahorro de energía” y veo que nos equivocábamos. Hacéis más falta ahora que nunca ante esta y las otras leyes que nos vienen.
Força!!!
Si,moltes gracies per se vostre feina.sou eixemplars.anim i a seguir .
Es problema que tenim a Eivisse es que hi ha masse llepa culs que no veuen mes enlla de lo que els hi diu el seu mesias matutes
Bueno sabemos por que apoya a Salas (politica basada en intereses privados ) son los único que le pueden dar lo que él quiere, …
Estos últimos coletazos que dais para desacreditar a un gran candidato a la presidencia del PP en Eivissa, como es SALA, deberíais centrarlos en demostrar las aptitudes y actitudes que SERRA puede ofrecer en beneficio del partido, que visibles no son.
SALA es un líder nato.
SALA es una persona cercana y conciliadora.
SALA es gran gestor.
Solo veo a SALA como Presidente y somos muchos los que compartimos esa convicción. Hoy es un gran dia, tendremos el Presidente que nuestro partido necesita. Aquel que lo fortalecerá y lo hará caminar con la aportación e implicación de todos nosotros, los afiliados. Tendremos a PEPE SALA de PRESIDENTE!
esto de temblarte las patitas pensando en Matute$ala se te curara cuando llegues a la pubertad
¿Alguien se atreve a dar un pronóstico?
Yo apuesto que gane Sala 60%-40%
Yo pronóstico que será Presidente Pepe Sala. 55%-45%
Ganará Sala. No por los pelos sino por las putas y lo que mal empieza…
hay ganador ya?
ha ganado serra!!! por mu poco pero ha gando!!!
ABEL MATUTES, L’ÚLTIM DINOSAURE DE LA TERRA. Crònica d’una conferència anunciada
A les 20:37h, acompanyat d’un Vicent Marí un tant cerimoniós, Abel Matutes fa la seva entrada a la sala. Un silenci magestuós i una gran audiència completament enlluernada. No hi ha
aplaudiment per a la seva rebuda, tothom ha quedat bocabadat i un tant imnotitzat. Ningú gosa moure un dit. Hi ha gent dreta, gent al vestíbul, ah! la Marienna, que sembre arriba tard, s’ha
quedat sense poder entrar, llàstima. Aviat l’alcalde li fa, un any més, la seva presentació, com si no el coneguessin ja a aquest individu. Quina biografia, sembla treta d’un compte de fades, quins
elogis, maquillatge literari a tope!
La conferència comença a encaramelar-se tant que em comencen a venir basques. L’alcalde parla de futbol, la testosterona es dispara i el piloteig comença a ser insoportable.
Tinc ganes que acabi. De seguida canvia d’idioma i es passa al castellà, ho justifica dient que com que hi ha castellans… Ja ho entenc, minuts abans de la seva entrada li van passar un llistat
amb tots els idiomes que l’audiència controlava, o ho he sommiat?
Ens informa que té un amic que es diu Manuel Fraga i que n’Abel, pobret, es va retirar de la política per problemes de salut. És llavors quan va començar a amassar els diners dels negocis
amb tots els seus col·legues que durant anys ha anat aconseguint?
L’i·lusori alcalde diu que vivim en una illa que és un oasi: catarsi entre el públic, la majoria “peperos”, a tots ens agrada que ens regalin les orelles,oi? Però allò era d’una dolçor que llindava amb
un punt revulsiu.
I per fi, comença la conferència d’en Matutes, ens assegura que serà breu, que no passarà de 30 minuts. En aquesta mitja hora ens donarà les claus justes per que l’illa d’Eivissa, i d’esquitllada
Formentera, surtin de la crisi. Meravellós, el que no ha estat capaç de fer ningú, ell ho farà en escasos minuts. Començo a creure que això és una aparició divina, qui si hagués un Déu, aquest
s’acaba de manifestar. Jo també quedo imnotitzat, estic tan encuriosit! Al seu començament del discurs torna la piloteta a l’alcalde. Quins bons amics, tot sembla tan maco, tan polid.
Matutes ens diu que vol que el seu Pla d’Excel·lència a Platja d’en Bossa i la Fundació Abel Matutes tiri endavant, no aclareix res més al respecte.
Ens parla sobre les tres coses, que segons ell, són el gran problema a Espanya: la pèrdua de competitivitat, el dèficit exterior i el públic. Començ a desencatar-me, se li ha oblidat un detallet,
un quart punt, i és que Espanya està governada pel PP. Però a ell se li pot permetre aquest error… ah! que és del PP!! I dò, ara em va quadrant… continua amb un rotllo patatero d’economia
que no aporta res i que no és res que no sapiguem ja. De moment no ha fet cap descobriment. Però té l’audiència guanyada, es creu un erudit, i en el seu paper tots se’l creuen també, ho fa bé,
té dots interpretatives, clar amb tants anys al damunt… Manifesta que està en contra del rescat d’Espanya per la UE i que això serà una desgràcia per als seus negocis. Uf… no, això no ho va dir
així exactament, ara no me’n recordo del tot, estava tan aclaparat. Afirma, i per això ha fet uns petits deures en paper continu d’impressora (pensava que ja no existia), ha fet un càlcul i com una
hostesa de l’un dos tres, així, com qui no vol la cosa diu que sobren 385.000 polítics a Espanya.
No se n’adona que està escopint a la ma que li dona de menjar? Em sembla que ha tornat a relliscar. I per fi entra en matèria, les claus per salvar Eivissa (però no havia dit el col·lega que això
és un oasi?). Ens confirma que, efectivament, Eivissa és un oasi. Començo a dubtar del terme oasi i ho busco al diccionari i aquest diu que és un descans, un refugi en les penalitats o
contratemps de la vida. Estic confús, tot això de les retallades de sanitat, educació, pujada d’IVA i empobriment de la societat, el desastre ecològic més gran de les Illes Balears (benzinera de
Santa Gertrudis) que encara continua igual, l’atur que hi ha aquí, l’estacionalitat del turisme que patim, la precarietat laboral, el West-End de Sant Antoni, el turisme de discoteca, el pes de la
insularitat que patim, la desaparició de la poseidònia no ens afecta a nosaltres? I això és un oasi? Què bé, eh? Però continuü confús, el meu cap trontolla quan, de sobte, es posa en evidència
un altre cop i ens diu que hem de tornar al conservadurisme més pur, que hem de recuperar els valors de sempre, que no fem vagues ja que no afavoreixen als seus hotels, que hem de
sacrificar-nos més, que hem de ser austers. Em començo a trobar malament, em tornen a venir basques. És tot tan ranci… I entre totes aquestes “claus” ens diu que els sindicats són un lastre
(per ell), que no fan bé a la societat. Em preguntava com pot ser que encara quedin aquestes idees als caps, per això vaig pensar que aquest home està antiquat, que no veu el que té al davant,
ja està massa vell, intento excusar-lo. Sembla que el seu públic s’ho empassa tot, quin estòmac que tenen. Jo ja no podia més quan va tornar a treure el tema del futbol i llença el seu eslogan
final, “la roja”, això sí que és un exemple, i amb un efecte final tret dels programes de televisió de Berlusconi acaba dient, a col·lació de la selecció espanyola que “Amb crisi o sense crisi
Espanya sí pot”. Quin triomf, apoteòsic aplaudiment del públic. Jo m’he quedat perplex, ara ja sé qui és de veritat aquest senyor i recull una dita molt suggerent, una dita que ell mateix ha expressat
i que em reconforta en certa manera: “Camarón que se muere, camarón que se lo lleva el agua”… I dò que plogui ja d’una vegada, que plogui.