No hi ha dubte que l’èxit de la manifestació ha enterrat les queixes o retrets que haurien pogut sortir en cas d’anar malament. Els dies previs a la mobilització es respirava un cert descontent amb el PSOE, perquè suposadament no havia complit amb el que s’esperava d’ells per part de l’organització. El cert és que la part important de la feina la feren des de la Plataforma i, com és habitual, no varen ser gaires els polítics que s’arromanguen a l’hora de fer pancartes, distribuir propaganda o carregar capses. Pel que sembla la majoria es reservaven per sortir a la foto si anava bé.
Aquest mal, que no és exclusiu de cap partit, sí que es va fer evident divendres passat. Encara que l’eufòria va ser la nota dominant, hi va haver qui es va queixar per l’exagerat número de càrrecs polítics que varen pujar a l’escenari de lectura del manifest. Especialment quan l’organització havia tengut especial interès en posar ciutadans anònims i no polítics a la capçalera de la manifestació. En el cas del PSOE, encara va ser més vistós, perquè feia la sensació que no faltava cap dels seus càrrecs públics a la primera líniea de l’escenari.
Loading ...
n’hi havia mes encara de politics que no us pensau.
A veure que encerte noms de la plataforma que apareixeran a les proximes llistes dell partits
Això des polítics és d’una poca vergonya mai vista. Ara van de paparres des moviments ciutadants. En comptes d’estar al servei del poble utilitzen al poble per fer-se fotos. És lamentable. Que es posin a treballar i a fer coses útils, si saben.
Està passant com al 99. Els moviments ciutadans sortien al carrer i desgastaven el poder. Les mogudes que va haver-hi varen propiciar el canvi de govern, la oposició política sola mai ho havés aconseguit, per simple inoperància. Ara estam igual, la oposició no existeix, no saben ni fer notes de premsa i, el que és pitjor, no tenen idees, però la gent està farta i protesta. El més trist és que si hi ha canvi de govern passarà com al 99, l’”esquerra” s’oblidarà de per què i gràcies a qui governa.
Quant a la possibilitat de que nova gent entri en política, mentre no es deixin manipular pels partits, per mi ja està bé, perquè amb el bestiar actual ho tenim fatal i fa falta fer neteja de paràsits
Na Fanny Tur va entrar a les llistes del Consell l’any 99 avalada per l’exit de la manifestació de Cala d’Hort
Qualsevol persona del nucli dur de la Plataforma és més capaç que molts de regidors i diputats “progressistes” de l’oposició. Com a mínim ara mateix fan molta més feina
Si al final es presenten, molt hi sortiria guanyant l’esquerra. Encara que el PP vulgui vendre el peix abans d’hora creant sospites allà on no n’hi ha. De tota la vida els partits (TOTS) han anat a buscar candidats als moviments ciutadans, associacions, etc. Per aquesta regla de tres, està clar que els partis d’esquerres es rifaran als liders de la Plataforma.
De hecho sólo hay dos ganadores de la estrategia de manifestaciones: los políticos (de izquierdas), que supuestamente recogen votos, y los integrantes de la Plataforma con aspiraciones políticas. El PP ya ha dicho claramente que considera un fracaso la manifestación y que los proyectos siguen adelante. Nada ha cambiado, sólo la foto de los diarios en la que salen los políticos. Los afectados, igual.
Si, un fracàs… Igual que les de la guerra i les des prestige.
Viuen tan allunyats de la realitat aquestos del PP que encara no saben que els hi va costar el govern a nivell nacional
que alguno de los miembros de la plataforma se pasara a la politica seria sano. Debe existir filtración entre la sociedad y los partidos policitos, de lo contrario los partidos se convierten en clubs que no tienen relacion alguna con la sociedad.
pero quien?
Jo no veig a ningú de la plataforma amb aspiracions politiques, al menys si no es crea una nova nau que dongui solucions i ànims a tant desgavell dels partits d´esquerra. Vaia que veig el panorama bastant negre, sobretot després del que li va passar a Fanny Tur. A Eivissa estam a anys llum de moviments ciutadans constants i espabilats en relació a altres llocs. El que si veig sobre la plataforma Eivissa al Limit es que hauran de rebelar-se amb més duressa contra els macroprojectes i evitar en lo posible que partits “progresistes” vuiguin traure tallada electoral, quan no s´ho mereixen. Aupa¡ Endavant amb la lluita contra aquesta merda de projectes, ja está bé de tallar tants arbres i desfer sa nostra terra, per qué uns pocs es fassin d´or. Naltros per qué existirem, per donar-li lluentor a tanta merda.
Jo també hi vaig veure un munt de “socialistes” amb la pancarta i crec que s’havia comentat que hi hauria un per entitat organitzadora. Així, no entenc què hi feien en Toni Roldan, en Joan Bonet, na Patrícia Abascal, en Vicent Torres i en Roque López.
Ah! i a la fi, vaig veure còm es colava en Mateos i la seua dona fins a arribar a la pancarta i a l’escenari.
Quina barra!!!!
A Eivissa la gent és massa educada.
A la manifestació del 22-G del 99 sobre Cala d’Hort, els polítics, encara que encapçalaren amb el GEN la mani, en arribar a s’Alamera no pogueren pujar a l’escenari perquè els del GEN els hi digueren que ells no pujaven. Ara, tenia que haver passat el mateix.
Foren els organitzadors de la Plataforma els que digueren als polítics que portaven la segona pancarta que pujassin a l’escenari. Alguns, no puc parlar per tots, no hi tenien cap interès. De tota manera, dalt de l’escenari ja hi havia un conegut militant d’un partit polític, que s’havia apuntat a portar la primera pancarta sense que estàs previst i que no la va amollar per molt que li demanaren.
qui?
no sé si ho deis per ell, però amb la primera pancarta hi havia un militant actiu d’ENE, que jo tampoc no sé què hi feia. Potser ha treballat molt en la Plataforma, però també hi ha hagut gent d’altres partits que aquests dies ha treballat molt, i no es varen posar davant.
kkvaka,
jo no sé si està bé parlar de noms, però tu pensa que una persona jove i emprenedora sempre és bon candidat/a.
Al comentari anònim núm.12: Això que dius potser veritat (error de la Plataforma) pero són excuses de mal pagador. Si algú no tenia interès en pujar que no hagués pujat i prou.