L’any passat, quan es va signar el conveni de cessió del Teatre Pereira al Consell fins el 2017, Pere Palau va dir que no li costaria un euro a la institució que presideix. Pareix que no era veritat perquè la cessió es farà a canvi de la seua restauració. És més, el conveni diu que la restauració s’haurà de fer durant el 2005 i així ho va anunciar Joan Marí Tur, Botja. Però ara ja es parla del 2007, amb la qual cosa si la cessió prevista era curta (només 12 anys) ara es reduirà encara més. Això sense comptar els 25 millors dies de cada any, que els propietaris es reserven per a ells.
El cost de la restauració, curiosament, no s’ha fixat encara (falta fer el projecte) i se signa la cessió sense saber què costarà als contribuents. Ja hi ha qui sospita que ens costarà milions d’euros i s’haurà d’amortitzar com a molt en 10 anys (2007-2017). Perquè, també a diferència del que és habitual, una clàusula diu que la cessió és improrroglable. Bon negoci per als Matutes, per variar. Els ciutadans els pagarem la restauració del Teatre per una cessió que no val el que se’n pagarà.
Loading ...
Que anau desmemoriats, els d’EC?
Quan es va anunciar l’acord amb els Matutes, ja se’n va parlar molt dels costos que tendria la recuperacio del Pereira per fer-hi activitats. Hi va haver informacions i comentaris als diaris, en el sentit que això seria un negoci redó pels Matutes, que al cap d’uns anys es trobarien amb un local restaurat i sobretot legalitzat! per poder explotar.
Ara bé, tot i l’evidència, sembla que l’acord va satisfer tothom, perquè l’oposició no hi va fer gaire remor amb el tema.
Vergonyós. Cents de milions d’euros que tenien que haver posat els Matutes per arreglar ca seua i després donar-ho al poble si de veritat fossin els mecenes que diuen que són.
Què és això de signar un conveni sense saber que mos costarà? A quant sortirà per any de cessió?
Fa temps vaig veure a Ultima Hora lo dels 25 dies que se reserva la família durant l’estiu, pero perquè no surt tot l’escàndol a la premsa oficial?
Que dius emprenyo¡
Lo de que el conveni diu que el teatre havia d’estar llest el 2005 i ara anuncien que estarà com a molt prompte el 2007 no havia sortit. Lo dels 25 dies que es reserva la família Matutes durant l’estiu només ho va traure l’Ultima Hora.
No has vist aquests dies un breu que sortia d’aquest tema on l’oposició criticava la cosa? Per què trauen un breu d’això en el Diario i res a l’altre?
Vilera, jo no llegeixo l’Ultima Hora i lo dels 25 dies ja ho sabia perquè ho havia llegit al Diari quan es van fer públiques les condicions del conveni. O sigui que si ho havien publicat els dos diaris no és cap novetat.
Ah!, per indignada que estiguis, el problema no és ni sérà de cents de milions d’euros!
De cents de milions d’euros tal vegada no, pero de cents de milions de PTA, com a mínim, sí. Al temps.
El que no ha sortit a la premsa oficial i està bé que e-conf.ho tregui és que ja s’esta incomplint el conveni perquè el teatre, segons vaig llegir, havia d’estar en marxa el 2005 i ara ja es desdiuen i anuncien que s’inaugurarà just per les eleccions.
-És lícit i ètic gastar-se tants de sous o signar un conveni sense saber que mos costarà arreglar una propietat privada quan el patrimoni de la humanitat mor per manca d’inversió? jo crec que no
-Que passarà el 2017 quan s’hagi de tornar el teatre tot arregladet a la gran família? Que si governa la dreta o una esquerra submisa es podrà tal vegada renegociar el conveni, o si als Matutes no els agrada qui governa, no es renegociarà res. Jugada mestra i com sempre el PP del Consell amb els calçons arriats. Total, paga el poble.
En el año 98-99 aprox, tuve una conversación con Botja para la recuperación del teatro pereyra.
En ella, Botja manejaba unas cifras de 800 millones de pesetas (unos 5 millones de Euros) para el desalojo de los vecinos que ocupan la antigua zona de palcos laterales del teatro, el supermercado de la plaza del parque, la colocacón de una estructura interior disimulada para soportar la cubierta y la remodelación interior del mismo.
En este proyecto la idea de Botja pasaba por girar la orientación del teatro para poder acceder a él desde la plaza del parque y situar la caja escénica donde ahora se situa el bar pereyra.
(no se especificaba si éste sería desalojado también, o si quedaría “aislado” del resto del edificio)
Por tanto, situemos casi 10 años después el presupuesto en torno a los 8 o 10 millones de euros, pagados de nuestros bolsillos, para entregar posteriormente el edificio a la familia Matutes.
A esto le llama “Tallar el Bacalao”.
Spantós Maria del Pilar. Per cert, tens amistat amb aquest personatge?