EIVISSA CONFIDENCIAL

El tancament d’Spanair ha acabat de donar el toc de gràcia a la falta de connexions aèries durant l’hivern a les illes petites, especialment a Menorca, que s’ha quedat pràcticament aïllada. Eivissa, després de quedar-se sense vols internacionals, ara també ha perdut nombroses connexions amb la península, sense que hi hagi una solució damunt la taula. L’anunci d’Iberia Express d’assumir algunes rutes es refereix només a la temporada d’estiu, a partir d’abril, de manera que tampoc suposa cap solució, per molt que el Consell d’Eivissa s’ha intentat posar la medalla. Per contra, l’Aeroport de Palma continua ampliant negoci, amb l’establiment d’una base de Ryanair, que ha anunciat la creació de 250 llocs de feina directes per mantenir una total de 52 connexions. Aquest anunci ha fet saltar totes les alarmes sobre una possible ajuda econòmica del Govern Balear, quan a Eivissa s’han retirat totes. Ryanair ha reconegut que només anirà a Palma si hi ha acord econòmic. Mentre Delgado insistia ahir que no hi hauria sous públics per la companyia irlandesa, Bauzá ho donava per fet assegurant dimarts passat al seu Twitter que l’arribada de Ryanair era una “bona notícia pel treball i la connectivitat aèria de Balears”.

Ryanair ha abandonat Eivissa i ha posat rumb cap a Palma.

Quan la gent començava a oblidar la manipulació informativa i de tot tipus que va definir els primers anys d’IB3 pareix que tornen els vells temps. El canal, que es va posar en marxa de la mà d’El Mundo i que va ser durant dos anys la veu oficial del Govern Matas, havia aconseguit remuntar el desprestigi inicial arribant a unes xifres d’audiència respectables. Després va arribar Bauzá i per decret llei va posar el seu número 2 al Govern a la direcció de l’ens. Així, les Balears deuen ser ara l’únic lloc del món civilitzat on la televisió pública està controlada directament per un membre del govern.
Els canvis no han estat radicals, sinó progressius. Començaren a notar-se en els informatius, i progressivament en d’altres programes. Ara ja no amaguen les intencions, i posen comissaris polítics en llocs de decisió. Molta gent, en tot cas, comenta que ja ha deixat de sintonitzar els canals, (ràdio i televisió) escandalitzada per la nova línia polititzada que han agafat.

IB3 va ser coneguda per PP3 durant els anys de Jaume Matas.

L’augment de la tensió i de les protestes contra les retallades del Govern en matèria sanitària ha acabat provocant les crítiques del diari El Mundo a la consellera Carmen Castro, a qui avui acusen de callar i no donar la cara per explicar els “ajustos” del seu departament. Segons aquest rotatiu, normalment favorable al PP, el director gerent d’IB-Salut, Juan José Bestard, està assumint el desgast d’aplicar aquestes retallades, davant el silenci de Castro. En un article d’opinió al mateix diari, El Mundo demana a Castro “una explicació coherent” i deixa entreveure que l’abast de les retallades en Salut semblen decisions “en solitari” de Bestard, el que confirmaria el poc pes de la consellera dins del Govern de Bauzá.

Bestard vigila una roda de premsa de la consellera Castro a Eivissa.

Davant les crítiques que reben els polítics per les pujades de sou a tots els ajuntaments eivissencs (Santa Eulària, Sant Antoni, Sant Josep i Vila), l’excusa sempre és que tenen molta feina i que han de dedicar-hi moltes hores. No és el cas de Carmen Domínguez, una consellera que pràcticament ningú recorda que existeix perquè no fa res. La número 2 de la candidatura del PP al Consell sembla que està marginada perquè no té bona sintonia amb el president.
Durant l’aprovació del pressupost insular es va donar a conèixer que l’àrea de Participació que gestiona Domínguez té uns recursos per al 2012 de 300.000 euros. És exactament el 0,37% de tots els diners que té el Consell, però sembla que per tan poca cosa es considera oportú pagar una consellera més (d’un total de 10), que ens costa als ciutadans quasi 100 mil euros si tenim en compte el que cobra (56.304 euros) més Seguretat Social, etc. És la manera d’entendre la austeritat que tenen els equips de govern del PP que dominen totes les institucions. Retallades, només per als altres.

Una de les poques actuacions públiques de la consellera va ser fa 2 mesos (DI)

El Consell, preguntat sobre els plans de Matutes per fer un camp de golf i un port esportiu al voltant de la Platja den Bossa, “no sap, no contesta”. Crida l’atenció que la màxima institució insular no tengui posició definida sobre projectes tan impactants i a la vegada tan coneguts i debatuts. Sens dubte deu ser que des de la institució que presideix Vicent Serra saben que la seua opinió no interessa ni serà tenguda en compte. De fet, Abel Matutes va ser molt clar en la seua entrevista dominical: el Consell no pinta res a l’hora de decidir si pot fer o no el seu port esportiu a Es Viver. L’empresari i polític defensa que la decisió està en mans del Govern Balear, i adverteix que el Consell ja va informar favorablement, en concret fa més de 6 anys. Fins i tot va més enllà i afirma que els informes negatius que es varen fer durant el mandat progressista per impedir la construcció del port eren il·legals i que això ja s’ha anul·lat. És a dir, que ja ho té tot controlat una altra vegada.

Foto de Matutes al seu despatx, durant una entrevista amb premsa

Les polítiques anticatalanistes del sector del PP que lideren Carlos Delgado i José Ramon Bauzá s’han acabat imposant a Eivissa, sense que s’hagi produït ni una sola veu dissident entre els dirigents i càrrecs d’aquest partit a l’illa. L’anomenat ‘sector catalanista’ del PP eivissenc, que lideraven Vicent Serra i Pepita Costa, s’ha acabat plegant a les directrius que arriben des de Mallorca, al contrari del que ha passat allà. De fet, Pepita Costa, consellera de Cultura, va ser l’encarregada de defensar les tesis anticatalanistes al Ple del Consell de la setmana passada, mentre que Vicent Serra ha oblidat per complet el que deia a la campanya electoral, quan assegurava que defensaria la llengua i que Bauzá no eliminaria la Llei de Normalització Lingüística. Les conseqüències de la decisió de degradar el català dins l’administració no s’han fet esperar, com ho demostra el fet que ja han baixat en picat les peticions de fer cursos de català.

Una pintada a Can Misses demostra que l’anticatalanisme es fa “popular”

Tornen els temps en què Matutes indignava mig Eivissa cada vegada que obria la boca. Aquest diumenge, en una extensa entrevista, el polític i empresari defensa aferrissadament els seus projectes, inclosos el camp de golf de Platja den Bossa i el macroport esportiu d’Es Viver. Matutes, que es mostra confiat en què el PP li aprovarà els projectes sense problemes, no aporta gaires novetats, llevat d’una relativa al drenatge de l’autopista de l’aeroport.
Com és sabut, el projecte de l’autopista es va aprovar amb un informe contrari de l’administració hidràulica perquè no donava solució a l’evacuació de les aigües pluvials. Els usuaris i la ciutadania en general ho han pogut comprovar les nombroses vegades que s’ha inundat. Ara, de boca del mateix Abel Matutes, coneixem oficialment quina era la solució que tenien pensada: «estaba perfectamente previsto que el agua pudiera circular por tuberías por los propios lagos del golf para desembocar en el torrente de la Sal Rossa». Molta gent ho deia i ho donava per fet, però resulta xocant que ho admeti públicament el pare de l’aleshores consellera de carreteres i sòcia del projecte, sense cap vergonya. L’obra pública més cara de la història estava feta a mida del camp de golf de la consellera Matutes i el seu grup empresarial!

Matutes dissenyà el golf comptant amb la terra i l’aigua de la “futura autovia”.

Arran del tancament de la Botiga Solidària d’Eivissa, comencen a sortir a la llum els creixents problemes que ve arrossegant la Fundació Deixalles des de la “guerra civil” que va patir l’any 2009. Segons sembla, quan fa uns 3 anys Càritas Mallorca va abandonar el patronat de la Fundació, la PIMEM (cofundadora de l’entitat junt amb Caritas) va fer-se amb el control de la Fundació i va començar a arraconar de tot alló que sonàs a social, solidari, cooperativisme, inserció de persones en risc d’exclusió, etc.
La nova Deixalles va fer fora bona part de la direcció i en el seu lloc s’hi varen col·locar adminstradors que estarien cobrant entre 2600 i 3.000 euros mensuals. Al mateix temps s’estan acomiadant treballadors sense respectar-los els seus drets laborals més elementals, sense la corresponent liquidació o pagant quotes de S.S. molt inferiors a la responsabilitat i dedicació reals. En aquest context, el tancament de la botiga per un dèficit de només 9.000 euros, sense tenir en compte la funció social que feia com a única botiga de comerç just ha estat molt mal rebuda pels seus amics i usuaris.

La falta de rendibilitat monetària ha acabat amb la botiga de comerç just.

No hi ha dubte que els “beach club” s’han posat de moda. L’èxit de l’Ushuaïa, a pesar de tot, ha fet que estiguin sortint com a pebrassos els projectes del mateix estil. Es parla que l’hotel Playa Real, a Ses Feixes de Talamanca, podria ser reconvertit en un d’aquestos hotels-discoteca, encara que no hi ha cap informació confirmada al respecte. On si que la cosa sembla que va endavant és a Sant Antoni. Ja s’està fent publicitat del nou “Ocean Club Ibiza” com un lloc de “relax and party” que estarà a la platja de s’Arenal de Sant Antoni, en primera línia. Fins i tot els seus promotors ja estan recollint currículums de gent interessada en treballar-hi. És evident, per tant, que tenen previst obrir ben aviat.

Recreació virtual del nou “beach club” que promouen a la platja de Sant Antoni.

El PTI aprovat pel PP preveia la reconversió del carregador de sal de la Canal, a Ses Salines, per poder funcionar com a port de passatgers secundari. Es tractava d’adaptar aquesta instal·lació, que es troba dins el parc natural, per permetre una doble connexió amb Formentera i evitar així que aquesta illa quedàs incomunicada els dies de mal temps. El PTI establia que el punt de connexió amb Formentera fos un embarcador de la platja d’Es Pujols. L’actual equip de govern de Gent per Formentera i PSOE ja havia rebutjat aquest projecte, per considerar-lo innecessari. El govern de PSOE-ExC va anunciar que anul·laria el projecte però no va arribar a fer-ho.
Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, el Tribunal Superior de Justícia ha acceptat el recurs interposat en el seu dia per Salinera Española, l’empresa que explota les salines, contra el PTI. Demanava entre altres coses anul·lar aquest projecte de la doble via amb Formentera per dins el parc natural. La sentència considera que el Consell d’Eivissa no té competències per entrar a regular aquestes qüestions. La mateixa decisió judicial també anul·la el programa de recuperació del sistema saliner de s’Estany Pudent, per la mateixa raó. Aquesta qüestió de la doble via va ser polèmica, ja que la primera versió del PTI fins i tot permetia la instal·lació d’un port esportiu en aquest indret.

No es reconvertirà en port el carregador de sal de la Canal, a Ses Salilnes.

Just quan el PP és a punt de fer una llei a mida per urbanitzar Benirràs, Punta Pedrera, Roca Llisa i potser Ses Feixes, amb l’argument que s’haurien de pagar indemnitzacions multimilionàries, surten tot tipus d’evidències que és una excusa per afavorir interessos privats. Publica avui Diario de Ibiza que el Govern haurà de pagar poc més de 250.000 euros per haver salvat un indret tan emblemàtic com Cala d’Hort fa més d’una dècada. Fa unes setmanes Eivissa Confidencial va avançar que tampoc no s’havia de pagar per Ses Feixes, cosa que després varen ratificar un parell més de sentències judicials.
Ara Eivissa Confidencial ha pogut saber que existeixen tres sentències que desestimen les pretensions d’un promotor que volia fer una urbanització i un càmping dins el Parc Natural de Ses Salines, concretament a Es Codolar. Aquest projecte, de més de 25 anys d’antiguitat, ocupava 8,5 hectàrees d’aquesta zona que té la màxima protecció des del 1995. La primera sentència desestima l’aprovació de la urbanització per silenci administratiu, la segona confirma la protecció de la zona recollida al Pla Territorial Insular i l’última desestima la indemnització de quasi 10 milions d’euros que sol·licitava el promotor i estableix, com és habitual, que només té dret a cobrar per les despeses de projectes i tràmits de la urbanització (uns 300.000 euros).

L’antic sector 3.2 de Sant Josep, a Es Codolar, hagués destruït 8,5 hectàrees.

L’empresa encarregada de la construcció del nou Hospital de Can Misses té les obres pràcticament paralitzades, amb només una quinzena de treballadors actius des de fa setmanes. Aquesta construcció, que en principi hauria d’haver estat acabada completament aquest 2012, havia arribat a ocupar més d’un centenar d’obrers. La paralització dels treballs s’ha produït després que la consellera de Salut, Carmen Castro, s’hagi negat a obrir la primera fase del nou hospital i el centre de Salut de Sant Josep, que també forma part del contracte, malgrat estar acabades. La retallada de José Ramon Bauzá ha deixat el Pressupost del Govern Balear sense partida per obrir l’Hospital al 2012. Mentrestant, la gent es comença a preguntar si el PP realment arribarà a obrir aquest gran complex hospitalari, quan fins i tot es tanquen plantes de l’actual Can Misses. El que ja és segur en qualsevol cas és que no tendrà radioteràpia des del primer dia, a pesar de les promeses de la consellera Carmen Castro.

El nou complex hospitalari de Can Misses, parcialment acabat des de fa mesos.